Quan l’any 2010 ZP reconegué la crisi, va convocar els partits al palau de Zurbano Cadascú li va oferir les seves receptes. A la nostra carpeta, la dació de l’habitatge per eixugar la hipoteca. No fou assumida i, a més, li atribuïren el caràcter d’atemptatòria a la seguretat jurídica del sistema. Han passat pocs mesos, i malgrat que en el darrer debat de política general ens han rebutjat una resolució que pretenia l’acceptació de la dació, la subcomissió que Esquerra arrencà al govern el mes de març (no van poder evitar-ho per la mobilització del carrer) haurà d’ aprovar conclusions de com encarar una nova llei hipotecària.
Massa incertesa, però, sobretot si es té present que no hi ha garanties de la profunditat de les conclusions ni de l’interès del govern en un marc de creixent increment de la conflictivitat social i del nombre de tragèdies familiars.
Certament, l’univers d’objectius immediats és urgent i clar: recuperar l’impost de patrimoni i creació d’un sobre béns sumptuaris, revisar el de societats, equiparar en el IRPF rendes de treball i capital, acabar amb el frau fiscal i l’economia submergida i incrementar la fiscalitat sobre el sistema bancari per evitar l’escac i mat a l’estat del benestar. I de tot plegat, la icona, avui, és la conquesta de la dació en pagament per demostrar-nos que l’esquerres som capaces de recuperat la iniciativa.
Participar en una mobilització, amb una n’hi ha prou, per frenar un desnonament és la millor manera de carregar piles!
