L’italià Leopoldo Fregoli (1867-1936) va ser el màxim exponent de l’art teatral del transformisme. En els seus espectacles Fregoli era capaç de canviar de trama dramàtica, de vestuari i de veu amb una rapidesa tal que li permetia fer molts papers dins de la mateixa obra. El nostre poeta Brossa va ser un gran admirador de Fregoli i li va dedicar algunes obres.
La mateixa facilitat per canviar de cara, de to de veu i fins i tot de discurs l’han demostrat els partits catalans a Madrid, de manera que proposo que de manera unitària, declarin a Fregoli com a patró, exemple i model a seguir.
És molt difícil que el PSC expliqui amb convenciment el motiu que els va fer oblidar l’acord mínim del Parlament per anar a Madrid a dir «si, senyor, i disculpi» al seu pare, tutor o germà gran, com vulgueu, que és el PSOE. No es poden fer dos papers tan oposats amb tan poca diferència de temps si no s’és una mena de Fregoli.
I els de CiU, per una part amb cara d’enfadats amb el PSC i per l’altra ajudant a Zapatero a tirar endavant el sostre del pressupost amb una abstenció que també han d’explicar. Ells ens han fet sospitar una vegada més que Duran i Lleida vol ser ministre a Madrid i que, com va dir Alfonso Guerra, primer es crida una mica i després res de res. Fregoli somriu.
Com que un circ no pot viure només amb un espectacle únic de pallassos, ni en el cas impossible que tots siguin Fregolis, tindrem de fer un canvi de personal, cercar noves idees, nova gent i eliminar les actituds ambivalents, porugues i falses. I no permetre que Fregoli surti dels llibres d’historia de les arts escèniques per reencarnar-se a Catalunya.
