A l’any 1975, va morir, el per dir algo, Sr. Franco, un dictador opressor de les masses socials, censura, guerra, afossellats, perseguits, etc, quin currículum més desastrós pel que sembla oi. Morts, ferits, expropiacions, pèrdues de patrimoni, etc …coses que fan pensar molt i molt.
Això com a preludi, i resum previ perquè s’entengui perquè vull parlar en defensa drets d’afossellats en l’època del franquisme, encara amb reminiscències polítiques, per forma actuar, fer servir la política, censura, etc.
Em causa profunda pena, i llàstima, que un dictador, suposadament en nom d’un país, i com excusa i amb odi als catalans (pel que diuen),ordeni fossellaments de molta gent catalana, i gent molt important i reconeguda encara avui dia, com: Lluís Companys, Salvador Puig Antich, etc ), i més sense raons lògiques ni suficients com per robar la vida a persones, independent ideals, però robar una vida és humillar a la persona en qüestió i familiars,amics i allegats.
Així doncs, em pregunto, estem ja en democràcia, si se suposa que SÍ, i un país democràtic, hauria d’ésser més just i igualitari, i també desfer errors humanitaris i demès d’un passat cruel dins la dictadura.
Com és possible que no es restableixi l’honor dels afossellats pel franquisme ¿ i fer-ho públicament, o representant del país i democracia, president en curs del país, crec hauria de sortir demanant perdó representant a Espanya, i dedicarla tots aquests desapareguts sense raons ni lògica, un homenatge públic, on el poder demani disculpes.
Ja està bé, de censurar i tapar el que no els interessa, despistar temes acusant a petits problemes de Catalunya u altres llocs, que donguin la cara, cal urgent un reconeixement gran a aquesta gent, i més ara és moment idoni, qui mana Partit popular (origens, alianza popular, fuerza nueva, etc… s’entenen origens), i encara manessin altres, sigui qui sigui, el honor de les persones no es pot tacar ni matar, espero ho arreglin quan abans millor.
