La Fira de Frankfurt cada dia és més aprop. Les editorials ja fa setmanes que es preparen: lloguen stands, compren els bitllets d’avíó, les acreditacions, pensen en quins actes promocionals hi poden dur a terme, a quins autors convidar, cerquen deseperadament un hotel a preu assequible (una completa quimera durant els dies de la fira) i un llarguíssim etcètera que ompliria línies i línies.
Pels professionals del món de l’edició la Fira de Frankfurt és la cita més important de l’any. Hi anem a comprar i vendre drets de traducció i també a fer relacions personals que poden ser molt valuoses a nivell professional. Tot això ho explica molt bé en Sergio Vila-Sanjuán a Guia de Frankfurt per a catalans (RBA). Com a periodista cultural de La Vanguardia ja fa molts anys que s’hi desplaça cada mes d’octubre, com jo mateixa.
El llibre és un compendi de la història de la fira, les característiques de l’esdeveniment, del recinte i de les activitats que s’hi duen a terme, però el més interessant de tot és el recull d’anècdotes que s’hi expliquen. Moltes ja les coneixia perquè són els mateixos editors qui te les expliquen el primer any que hi vas, però no deixa de ser divertit llegir-les i recordar-les.
Per qui estigui acostumat a visitar fires internacionals li pot resultar difícil imaginar el tipus de gent que es mou per la Fira de Frankfurt. Hi podeu trobar des d’executius encorbatats amb maletins i traspuant un poder econòmic que deixa una mica estabornit, a bohemis que es passegen per l’immens recinte vestits de negre i amb aire absent, gent que com jo va vestida amb texans i una motxilla a l’esquena carregant llibres, catàlegs i contractes, editors voluntaristes amb molta il·lusió i pocs mitjans, autors estrella, traductors, bibliotecaris, periodistes, gent qui estima els llibres i gent qui també potser no els odia però no hi troba gaire diferència respecte d’un iogurt. A Frankfurt es parla bàsicament de sinopsis i xifres.
Queden cinc mesos i aquest llibre contribuirà a què els catalans tinguin un cert coneixement sobre què s’hi cou a la fira. Tanmateix, els resultats de la participació de Catalunya com a convidada d’honor no es veuran fins passat l’esdeveniment i això no serà al dia següent. L’oportunitat, però, és extraordinària. No crec que aconseguim vendre moltíssims més drets de traducció més enllà de la fira, però em conformo amb què Catalunya s’ubiqui fermament en el mapa literari i cultural internacional. La resta ja vindrà després tot solet.
Com ja he explicat en articles anteriors, el principal problema amb què es troba la literatura catalana per promocionar-se a l’exterior, és la maca de lectors professionals en català. És comprensible, perquè també en costa de trobar aquí de lectors en altres llengües minoritzades. Les institucions han dut a terme una campanya d’ajudes a la traducció d’obres del català a altres llengües, fet que implica un pas endavant en la promoció, perquè facilita la feina als editors internacionals. A l’igual que succeeix en altres sectors, en la indústria editorial la llengua vehicular és l’anglès, però també és la llengua de la qual es compren més drets de traducció. Les editorials literàries cauen en subhastes per la compra de drets d’autors britànics i nord-americans, les d’assaig també (sinó pensem en tots els llibres de management i d’autoajuda que es publiquen, la major part provinents dels EUA) i les de llibre infantil amb gran tradició al Regne Unit. Per contra, és molt difícil aconseguir vendre drets d’autors ja siguin en llengua francesa, castellana i no diguem catalana a aquests mercats perquè són molt autosuficients i tenen una indústria molt consolidada, tot i que són un bon aparador cara a la resta de països del món. Un autor amb gran èxit als EUA és immediatament traduït a les principals llengües del món.
Els catalans no hem d’aspirar a convertir-nos en supervendes internacionals perquè tot i que no és impossible, sí és improbable. Jo em conformo amb què quan hagi de provar de vendre els drets d’un autor català, el meu interlocutor sàpiga de quin territori li estic parlant més enllà de la marca Barcelona. Marca que com a tal significa poca cosa.
