Us faig a mans l’article publicat a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta l’abril del 2011 sobre aquest clàssic de la literatura i del cinema
El Frankenstein o el Prometeu modern(1818), de Mary Shelley, se centra en tres eixos fonamentals: l’ètica científica, la creació i la destrucció de la vida, i la relació entre els homes i Déu. En primer lloc, aquesta història de terror reflecteix la por a la modernitat, tant política (la Revolució Francesa, les guerres napoleòniques…) com tecnològica, especialment en l’àmbit de l’electricitat. En són un exemple els experiments d’“electricitat animal” de Luigi Galvani, en què aplicava corrent elèctric a la medul·la espinal d’una granota morta, i les potes saltaven com si fos viva. Per tant, l’electricitat semblava tenir un poder tan desconegut com extraordinari, fins al punt de poder tornar la vida a un cos mort.
En segon lloc, el monstre del doctor Frankenstein mata diversos parents del seu creador, i posa en evidència els perills que es derivaven d’haver desafiat les lleis de la natura, com ara l’equilibri entre la vida i la mort. En un primer moment, en crear el seu personatge, Shelley imaginava el doctor Frankenstein i el seu monstre com una única figura de personalitat desdoblada, però la criatura escapa del seu control, en passar de les necessitats, els desigs i els instints més simples al sentiment de plaer en l’assassinat.
En tercer lloc, i tal com reflecteix el mateix títol de l’obra, també hi està relacionada la figura de Prometeu, que, segons la mitologia grega, va desafiar el poder dels déus, en robar el foc sagrat de la vida per lliurar-lo als homes. En saber-ho, Zeus el va condemnar a viure encadenat mentre una àguila li menjava el fetge eternament. El càstig va durar fins que Heracles el va alliberar. En aquesta línia, l’autora recupera la imatge de l’home alliberat, que des de la seva sobirania desafia la voluntat divina i construeix el seu propi destí.
Sovint, en la mesura que és incert, el futur ens fa por, ens planteja dubtes, però, alhora, també l’esperem impacients. Així, es confirma el temor a la modernitat com un dels leitmotiv de la novel·la. L’imparable progrés científic i tecnològic, les transformacions socials, els fenòmens naturals inesperats, els misteris relacionats amb la vida i la mort… Tots aquests esdeveniments aboquen més incertesa sobre el nostre destí, atès que s’escapen del nostre control.
Així, doncs, podem copsar la mostra d’una por profunda dels humans a la mort, la temptació de la vida eterna, la tendència dels humans a voler ser déu, aspectes que fan que l’home vulgui triomfar, imposar-s’hi i ser ell senyor de la vida i la mort.
