Els habitants del Principat poden viure contents i feliços per haver aconseguit deixar en un tercer o quart terme el partit que més mal està disposat a fer contra la identitat de totes les nacions que es troben per imperatiu legal (i també en molts casos, per la força de les armes), dins l’Estat espanyol. Aquest partit conformat amb moltes persones franquistes, ja que no es varen demanar responsabilitats a l’època de la transició, aprofita qualsevol oportunitat per atacar tots els senyals de diferència que es troben en els territoris que són veritablement nacions i no comunitats autònomes per repartir-hi cafè per a tots i dissoldre totes les ànsies de créixer i d’emancipar-se.
Ho va deixar tot fermat i ben fermat, perquè passen les generacions i es veu que la llavor ha germinat en les noves. Em referesc a José Ramón Bauzá, nou president del PP de les Illes Balears, candidat amb moltes probabilitats segons les enquestes de guanyar i comandar la Comunitat Autònoma, en unes primàries en les quals ha arrasat per quasi el 70% al batle de Calvià, aquell que odia parlar en dialecte mallorquí, aquell que vol fer retrocedir anys llum el poc que s’ha avançat en normalització lingüística. El guanyador, persona jove, farmacèutic de professió també passeja la seva estultícia en qüestions lingüístiques per tot allà on va. Part de la gent que assistia al Congrés va torpedinar Joan Flaquer, que el presidia, quan va intentar parlar dels resultats de les votacions en català; va ser escridassat des de diferents indrets de la sala, segurament per franctiradors amb esperit de colonitzador. I aquest va continuar un moment en català, per ràpidament passar-se al castellà, posant cotó fluix a la situació i dient a Rajoy i a l’audiència que aquí les dues llengües conviuen sense problemes. Quin cinisme! Quan es va passar al castellà els aplaudiments varen ser generals. Què es pot esperar d’aquest PP?
Poca cosa bona i molta de perversa es pot esperar d’una persona que dos dies després de ser elegit president, i que està dubtant si ha de posar una moció de censura o no al president Antich del Govern de les Illes Balears, quan li fan una entrevista i l’interroguen sobre tots els aspectes lingüístics que interessen a les persones de les Illes que estimen la terra, la seva identitat i la seva cultura. Aquí teniu una sèrie fragments de les respostes, que demostren la ignorància d’una persona que encara no fa 40 anys que va néixer a Madrid, quan en fa 35 que el dictador va morir: “És possible que sí que deroguem el Decret de Mínims. Nosaltres vàrem crear un decret de mínims que s’ha transformat en un decret de màxims. Personalment, sempre he pensat que la llengua ha de ser una eina de comunicació, però mai una arma per llançar contra algú.” “Per mi, la llengua de Mallorca és el mallorquí.” L’entrevistador no va ser capaç que respongués a la pregunta si considerava que el mallorquí era català, va parlar de no crear barreres i traslladar la naturalitat al carrer i a l’Administració, que ja sabem què volen dir aquests circumloquis buits: fer-ho en castellà, com el seu Congrés on convivien les dues llengües i la catalana, a més de ser rebutjada, no va ser usada ni en un 10% del temps de la castellana. Quan se li va dir que aquí el PP fa molt de temps que tenia assumit que aquí es parla català de Mallorca, va contestar: “Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, que deim tassó i no got… Això és el que jo assumesc.” Quan quasi l’obligà a definir-se sobre el nom del que es parla aquí, contestà: “És mallorquí. Per mi, és mallorquí.” Més endavant va fer avinent que el català causa problemes quan va afirmar: “El català, per exemple, és un requisit quan jo propòs que sigui un mèrit. Estam prescindint de molts professionals sanitaris, docents… com a conseqüència que es valora més una formació lingüística que una formació professional.” Com podeu comprovar, a la ignorància hi afegeix la mentida i el desig de minimitzar el català a la mínima expressió. Sobre l’escola va dir: “Jo garantiré que els pares puguin triar la llengua vehicular dels fills.” Sobre si el fet de triar la llengua generaria guetos, va manifestar: “Vull que el fet de poder triar una llengua no impliqui que hi hagi escoles en mallorquí i escoles en castellà. Vull que al mateix edifici, a la mateixa escola, puguin conviure les dues línies.” Aquesta seria la part principal quan es va referir a la llengua. Quina llàstima! Una persona tan jove i tan illetrada en qüestions lingüístiques o tan perversa, si té el coneixements que pertoca.
Aquest és un altre exemple per demostrar que el dictador ho va deixar tot fermat i ben fermat, ja que sabia que els seus seguidors farien tot el que podrien per anihilar tots els signes diferenciadors dins l’Estat; però s’equivocava, perquè som també molts els que defensarem la identitat del poble català sempre. I som persones qualssevol, que hem nascut aquí o hem acceptat esser d’aquí i que defensam i defensarem la nostra cultura, la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra història, que és catalana sempre i espanyola només per la força i per la mentida. Que ho sàpiga!