El 26 de setembre de 1182, neix a Assís (l’Úmbria) un noi conegut com Francesc en el si d’una acabalada família de comerciants de teixits. Tanmateix, però, des de ben jove, refusa el lucre del pròsper negoci familiar, en la mateixa mesura que mostra una especial devoció per la “dama pobresa”, condició que serà el centre de tota la seva doctrina evangèlica. Arran de la seva intervenció en la guerra entre les ciutats d’Assís i Perugia, passa un any en captivitat. I, quan està a punt de tornar al camp de batalla, regala l’armadura i el cavall.
És en aquest moment que té la primera revelació. I, fruit d’una profunda meditació, decideix fer vot de pobresa i dur una vida el més semblant possible a la de Jesús de Natzaret. Així, comença a desprendre’s del seu patrimoni per lliurar-lo als pobres de solemnitat. Una actitud que el situa davant l’hostil incomprensió del seus familiars i amics. Es dedica a visitar hospitals i a tenir cura dels leprosos, i esdevé tot un exemple d’amor al proïsme. Retirat a l’església en runes de Sant Damià, des del crucifix li sembla escoltar “Francesc, repara la meva casa que s’enfonsa”. I no vacil•la a l’hora de vendre peces de la botiga familiar. Aleshores, davant l’ira d’un pare que el deshereta, renuncia a tots els béns familiars, i –finalment– reconstrueix l’església recollint almoines. El bisbe li lliura una túnica senzilla que duen els monjos camperols, amb un cordill a la cintura. Serà l’hàbit representatiu de l’orde franciscà que ell mateix fundarà. I també crearà les clarisses amb Clara Sciffi d’Assís pels volts del 1212. Sens dubte, Francesc és una de les figures més seductores del cristianisme. Es diu que cantava a les places i predicava als ocells. La seva vida es desenvolupa entre dues de les virtuts cristianes fonamentals, la fe i la caritat. El 1228 Gregori IX el canonitza i se’n celebrarà la festa el 4 d’octubre.
Sovint, l’actitud de Francesc presenta moltes semblances amb la religiositat dels càtars occitans, que –en aquells mateixos anys– són exterminats per un exèrcit croat. Tant és així que el futur sant està a punt de ser condemnat per la “santa mare” Església. Més enllà de l’àmbit estrictament religiós, la influència de la cultura occitana cobreix tot l’ampli ventall de la sensibilitat de l’esperit, especialment pel que fa a la poesia. I, en aquest sentit, no podem oblidar que la llum d’Occitània il•luminava Europa des de feia més d’un segle.
Article publicat a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta al setembre del 2009
