Us reproduïm l’article publicat a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta el gener del 2010.
El 20 de gener de 1640 els habitants de Barcelona reben Francesc de Tamarit amb una gran festa, en agraïment a la conquesta del castell de Salses. De fet, Francesc de Tamarit i de Rifà és el diputat militar de la Generalitat de Catalunya des que havia estat escollit el 22 de juliol de 1638, conjuntament amb el diputat eclesiàstic Pau Claris i amb el diputat popular Josep Miquel Quintana. I, en concret, precisament en la seva condició de diputat militar, havia encapçalat el llarg setge del castell de Salses, que havia estat ocupat pels francesos des del principi de l’estiu del 1639 fins al dia de Reis del 1640. La reconquesta del castell havia estat duríssima. Hi havia hagut milers de baixes a ambdós bàndols. En aquell enfrontament amb la primera potència militar de l’època, l’esforç de Catalunya havia estat gegantí. I, des d’aquesta perspectiva, no és pas estrany que se celebri amb tant d’entusiasme el retorn de Tamarit a la capital.
Paradoxalment, però, encara no dos mesos després, el 18 de març, per ordre del rei, Tamarit és empresonat per la seva resistència a l’allotjament de tropes hispàniques a Catalunya. Així, el tanquen en una torre de l’antiga muralla romana, al costat del que aleshores era la plaça del Blat i que actualment és la plaça de l’Àngel. I, de fet, l’actual carrer Llibreteria (entre la plaça Sant Jaume i la Via Laietana) s’anomenava “baixada de la presó”. La reclusió del diputat militar i de l’heroi de Salses provoca la indignació de les institucions catalanes i de bona part de la població. Fins al punt que, el 22 de maig, un motí popular es conclou amb l’alliberament dels presos. I, dues setmanes més tard, el 7 de juny, un nou aixecament dels segadors comporta l’assassinat del virrei i d’alguns jutges de l’Audiència, en una jornada coneguda com el Corpus de Sang que derivarà en la guerra dels Segadors.
Durant els primers mesos d’aquest conflicte, Tamarit tornarà a assolir una funció decisiva. D’aquesta manera, al setembre, participa en les negociacions amb França del pacte de Ceret, pel qual França es comprometrà a donar suport militar a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica. De tal manera que els catalans es constituiran en una república lliure sota la protecció del rei de França. En aquest mateix sentit, Tamarit dirigirà la defensa de Martorell contra les tropes hispàniques i, pocs dies després, el 23 de gener de 1641, serà escollit membre de la Junta de Guerra per dirigir la defensa de Barcelona, tot jugant un paper rellevant en l’extraordinària victòria catalana del 26 de gener a Montjuïc.
