Catalunya paga el 25% de la factura elèctrica espanyola i rep només el 15% de la inversió en la xarxa. En aquest cas es tracta de la facturació d’empreses privades i de les seves inversions. Però es tracta d’empreses de sectors regulats, que han estat privatitzades i que mantenen lligams molt estrets amb els poders públics. Endesa fou privatitzada el 1997. Poc abans, el 1996, Endesa va llançar una opa sobre la companyia catalana Fecsa. En les apagades del 2001, l’oposició va retreure al govern de CiU la compra de la seu de CDC (un espectacular edifici del car Eixample barceloní) per només 450 milions de pessetes a Endesa.
La privatització de Red Eléctrica de España va ser gestionada el 1999 per la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), que ha conservat un 20% de les accions. L’any 2005 el Tribunal de Comptes va concloure que la privatització d’aquesta empresa es va fer amb manca de transparència, en benefici exclusiu de les companyies del sector (sobretot Endesa i Iberdrola) i d’esquena a l’interès general. Avui la presideix Luis Atienza, un exministre socialista. Fa tres mesos el conseller Castells va nomenar com a director general d’Energia, i per tant responsable de la xarxa elèctrica catalana, Agustí Maure, director regional de Catalunya i Aragó de Red Eléctrica de España durant tretze anys.
Davant aquest panorama, destriar responsabilitats serà molt difícil. L’única conclusió clara és que es tracta d’empreses espanyoles avui privades però íntimament lligades al poder polític estatal, i que a Catalunya han tingut estretes relacions tant amb CiU com amb el PSC.
Article publicat al diari Avui el 28 de juliol de 2007
