El conseller Joaquim Forn, a la presó com per tots és conegut ja, és a punt de confirmar que serà el candidat de consens de la Crida/PDECat a l’alcaldia de Barcelona. Un molt bon candidat si tenim en compte que ell estava fent carrera política en aquesta institució tres mesos abans de ser conseller d’Interior i anar a la presó com a tal. La postconvergència guanya, doncs, un gran candidat per contrarestar vots a ERC i mirar de batallar per l’alcaldia apel·lant al sentiment, tal i com faran també els republicans a Europa, cosa que no ha agradat a la formació que lidera Jordi Graupera, com era d’esperar d’altra banda. De manera objectiva creiem que cal agrair que Joaquim Forn, que és un dels que segurament està patint més a la presó, faci aquest pas per la ciutat que s’estima, tenint en compte que això pot agreujar la seva situació ara que s’acosta un judici que, per altra banda, està gairebé perdut. Gràcies, conseller.
La notícia del dia, a falta que Forn la confirmi durant els propers dies (es tracta d’una exclusiva de Nació Digital), agafa els independentistes debatent sobre l’aprovació o no dels pressupostos del PSOE. Si l’altre dia el PDECat patia un petit terratrèmol intern amb la intervenció del diputat al Congrés, Ferran Bel, insinuant la possibilitat de votar els pressupostos dels socialistes, i la diputada del mateix partit al mateix hemicicle, Míriam Nogueras, afirmant rotundament el contrari; avui al seu torn, Esquerra Republicana s’ha mostrat força més monolítica amb un clar ‘no’, recordant les condicions que havia posat sobre la taula: gestos amb els presos polítics. Gestos que, per altra banda, no sabríem ben bé com calibrar sense un nivell de detall més concret.
Aquesta negativa de l’independentisme català, almenys de moment, està posant molt nerviós al PSOE que veu com el seu govern podria penjar d’un fil si no tiren endavant els comptes. A la pressió que està fent Podemos als catalans, avui s’hi ha sumat un estrany manifest signat per ‘nobodys’ propers o ex PSC, principalment, demanant als independentistes catalans que aprovin els pressupostos de Sánchez per evitar un nou govern de dretes amb la presència de VOX. L’espantall feixista per aconseguir el suport català, una vegada més, a canvi de res. Si l’altre dia plantejàvem quins avantatges podria tenir votar favorablement els pressupostos socialistes, que hi són, avui cal recordar que aquest suport en cap cas pot ser a canvi de res, com demana aquest manifest. De fet, el manifest és una certa burla, perquè l’única concessió que fa és dir que la situació dels presos independentistes és molt injusta. Mirin, amb el seu fals plany no en fem res. Si de veritat volen alguna cosa, poden negociar en dos sentits: alliberament dels presos i referèndum d’autodeterminació.
