FOCUS D’EXCEL·LÈNCIA

He assistit aquesta setmana al Caixa Fòrum de Girona, a la presentació del projecte estratègic del Campus d’Excel·lència Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua (E-MTA) que uneix les Universitats de les Illes i la de Girona, i diversos clústers empresarials i altres universitats del sud francès. Convidat pel Rectorat, vaig creure oportú donar suport  a la plasmació d’una de les iniciatives que a finals de l’anterior dècada va significar un canvi de xip en la gestió de les polítiques de recerca i innovació.
Primer va ser la diagnosi a fons de la realitat catalana en aquest àmbit i les propostes de canvi que es van plasmar en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (2008) que van signar tots els partits polítics, sindicats, patronals i universitats. Allà ja es marcava que calia:
 1. Focalitzar els centres de recerca i les línies d’excel·lència de les universitats. En aquest sentit es preveien 19 reptes o focus on Catalunya ja excel·lia o podria excel·lir, i per tant esdevenir un referent internacional.
2. Agrupar els centres de recerca i innovació per superar l’excessiva fragmentació i manca de massa crítica.
3. Connectar la R+D amb els clústers empresarials per facilitar la transferència i per tant la creació d’ocupació amb el conseqüent retorn econòmic i social
En línia a aquest objectius es van posar requisits a les Universitats i als centres de recerca(amb la institució CERCA) vinculats a pressupostos variables i es va demanar que es fes un esforç de focalització de professors, departaments, facultats i universitats per tal d’alinear-se amb els objectius del Pacte. Cal dir que la primera en complir aquest requisits fou la Universitat Rovira i Virgili, que de fet ja estava bastant focalitzada entorn del repte de l’alimentació i la salut, la química i el turisme.
Després de l’acció de la Generalitat, el Govern de l’Estat reaccionà i proposà l’estratègia de campus d’excel·lència a la manera francesa o alemanya. La selecció dels Campus comportà un treball notable de reflexió del sistema universitari, que en el cas català ja estava en marxa, ni que fos amb l’al·licient de l’accés a pressupostos més sucosos. Lamentablement aquell esforç se sustentava com molts cops passa amb les reformes endegades per Madrid, sobre dos supòsits febles: una part important de la festa l’havien de pagar les Comunitats autònomes que eren convidades de pedra alhora d’establir criteris i fer els exàmens; i l’altre supòsit és que el Ministeri compliria, cosa que no va fer, afectat per les primeres grans tisorades que ZP va practicar sobre l’àrea d’universitats, mentre el Plan Zapatero abocava inútilment milers de milions d’euros en allargar la bombolla constructora, asfaltant carrers que ni tan sols els ajuntaments tenien en cartera.
Doncs bé, malgrat aquestes desgràcies que acompanyaren l’engendrament dels focus d’excel·lència, la llavor posada va donant fruits. De vegades amb suport privat, que tampoc està malament, encara que alguns esquerranistes s’estripin les vestidures. En el cas concret del E-MTA amb el suport de l’Obra social de La Caixa.
En la presentació a Girona ens parlaren que el turisme avançava cap a una nova generació on després de l’esforç en capital físic, s’anava cap a la inversió en capital humà, a la transferència de coneixement del món acadèmic a l’empresarial, i al pas d’un tràfic de viatgers i pernoctacions a l’oferiment de serveis sofisticats quaternaris o quinaris. Ens informaven també, que el clúster de l’aigua avançava cap a un model de gestió integrada i a considerar cada cop més la petjada hídrica dels actes humans i industrials.
Aigua i Turisme, dos dels reptes contemplats en el pacte nacional català, estratègics en els propers anys i que parteixen de l’existència a Catalunya de dos potents sectors empresarials vinculats a ells i a un notable  nivell d’excel·lència del sistema de R+D. Encara recordo la decisió estratègica que vam prendre en el meu mandat de muntar l’ICRA, amb el director del qual i components del clúster de l’aigua vam propiciar un profitós viatge a Israel. L’ICRA és centre de recerca de l’aigua de Girona sense el qual probablement hagué estat més difícil l’adscripció de la UdG a aquest repte.
Els ponents de l’acte van subratllar que la preparació del Pla els ha permès saltar barreres entre acadèmics i empresaris. Al·lelúia!. I així hem sentit indistintament en boca d’uns o altres parlar d’Ecosistema innovador, de cooperació i aliances. De promoure una formació vertical des de la FP fins al doctorat, com s’està fent amb l’aigua i el turisme. Com calia evitar el gap entre l’interès acadèmic i l’ interès de mercat. Com calia promoure la innovació oberta, on les empreses, per més grans que siguin, necessiten mirar al món i aliar-se o comprar petites empreses que són les que innoven àgilment i així reduir el time-to-market
I finalment, vam veure les potencialitats d’hibridar els dos reptes per exemple per inventar un aplicatiu per mòbil que alhora que informava de l’estat de les platges i el temps meteorològic, esdevenia un portal de connexió amb l’oferta turística i de restauració de la zona. Podríem afegir-hi el repte de reciclar l’agua que té usos turístics o el macro desafiament de la descontaminació de la Mediterrània i la preservació de la biodiversitat com a font de sostenibilitat ambiental i econòmica, etc. I encara , com les facultats de les universitats com la UdG que no estan aparentment vinculades al Campus d’excel·lència, hi han de trobar una oportunitat. Dret de l’aigua i del turisme; ciències socials de l’aigua i del turisme, l’aigua en la salut i l’alimentació, etc
L’acte va ser clausurat per el conseller d’Empresa i Ocupació que va anunciar una pujada del 10% del turisme exterior, el lideratge català a Europa en atracció d’inversions i una acceleració de les exportacions. Hom diria que el país s’està preparant per al dia després. Acte, doncs, el de Girona, que servia per relaxar el meu esperit que, cada dia al matí, s’excita en veure com la demagògia espanyolista dels ministres continua especulant sobre un sostre de dèficit injust que condemna a milions de catalans a la misèria.