Els grups de cultura popular del nostre país treuen foc pels queixals. Literalment. La nova directiva europea que regula l’ús de materials pirotècnics posa en perill la continuïtat de festes tan emblemàtiques com la Patum de Berga, declarada patrimoni de la humanitat l’any 2005.
A casa nostra sempre hem estat estretament vinculats amb aquest element que és considerat un dels quatre principis primordials (juntament amb l’aire, la terra i l’aigua) des de temps immemorials i el trobem present en llegendes i mites, tant profans com religiosos. Fins i tot la llegenda del nostre patró Sant Jordi conté un drac que tal com mana la tradició també llança foc.
Sempre ha estat considerat símbol festiu i és, alhora, símbol d’unió de les terres de parla catalanes: la flama del Canigó és venerada en la seva arribada als diversos pobles i ciutats per Sant Joan; i la flama de la llengua catalana roman a Montserrat i és renovada any rere any.
Les queixes no són contra la directiva en si, feta per motius de seguretat i regulació; sinó contra el fet que l’excepcionalitat que disposa ha de ser regulada per l’Estat espanyol. Catalunya no disposa d’Estat propi, i les seves tradicions sempre han estat menystingudes pel Govern Central. La preocupació ve per la tenacitat dubtosa del Ministerio de Industria, encarregat de vetllar per establir l’excepcionalitat a l’hora d’aplicar la directiva i defensar la pervivència del foc en celebracions festives i populars.
El futur de les nostres festes com ara els correfocs i les colles de diables infantils és del tot incert ara mateix. Esperem que l’oposició que s’està portant a terme amb actes com el del passat dissabte a Berga continuï sent multitudinària, i que la resistència no sigui foc d’encenalls. Sens dubte, està clar que amb l’aplicació d’aquesta directiva haurem de fer foc nou per tal de mantenir encesa la flama.
Article escrit conjuntament amb Montserrat Domingo i Caballol
