Quan encara ressonen les gaites pel funeral del botxí de Perbes, a can Maligne ja tenen bastant coll avall que aviat hauran de celebrar uns altres funerals. Més concretament: el funeral per l’enèsim projecte multimilionari del Ser Superior.
Malgrat haver superat el tràmit de lliga que permet al ploramiques de Setúbal acabar la primera volta amb cinc punts d’avantatge, l’atmosfera de Mórdor és més irrespirable que mai i els esdeveniments se succeeixen a velocitat de vertigen. El partit d’anada de la copa del borbó ha marcat un punt d’inflexió i la paciència comença a esgotar-se. Les filtracions interessades estan a l’ordre del dia. S’ha aixecat la veda. El pols Floren vs Mou està servit.
La setmana passada ens fèiem ressò dels comentaris d’algun sector de la caverna sobre en Mou i la coartada de la lliga. Comentaris assumint la derrota a l’anada de la Copa: Es lo más fácil ante tal estado de ansiedad, de trastornos psicóticos de todo el clan luso. Esos titanes llamados Mou, Cristiano y Pepe bajan a su inframundo cuando llegan los clásicos. I olorant-se la jugada: Aunque, esta vez, Mou tiene la coartada de la Liga. Els fets els hi donen la raó, o no. Doncs, com cal interpretar la revolucionària alineació d’en Mou?
1)renúncia a la copa i aposta descarada per la lliga?
2)desafiament al Ser Superior per la manca de fitxatges, concretament d’un lateral dret?
3)petició descarada d’acomiadament per ‘alineació indeguda’?
Segur que hi ha interpretacions per a tots el gustos, fins i tot, cas que hagués sonat la flauta, encara ens parlarien d’una genial Mourinhada. Quin embolic, oi? Si en voleu treure l’aigua clara feu un tomb per Kantinu i llegiu ¿Cuanto vale el liderato? Molt recomanable. Un paràgraf de mostra: Periodistas de cámara que ya empiezan a recibir filtraciones para disparar al luso, directivos que admiten sin tapujos que la imagen que se da desde el banquillo no es la más correcta, indisimulado pulso del palco al banco con la encubierta sanción disciplinaria a Pepe de por medio.
Enèsim fracàs d’en Mou i enèsim recurs a la violència. Una violència indiscriminada i un fracàs que ha donat la volta al món deixant el prestigi del traductor portuguès i els valors del Madrid a l’alçada de les espardenyes. Una violència que, afortunadament, no ha deixat cap jugador culer fora de la circulació i que quedarà novament impune per la inoperància d’un comitè de competició que sabem no actuarà d’ofici. Comitè que, com d’altres similars, està nodrit de ex-funcionaris de l’estat i/o ex-socis del Maligne, la funció dels quals és fer la vida més amable a les forces del mal. Una mica com les Diputacions i els Consells Comarcals, aquells organismes públics necessaris per anar col·locant a tots els polític sense ofici ni benefici que perden la feina després d’un resultat electoral advers. O com les ambaixades i els consells d’administració de les grans empreses, la funció de les quals és el manteniment de ex-ministres i/o ex-alcaldes que també s’han quedat sense feina, ja sigui per la seva incompetència o ja sigui per les urnes. Tranquils però, que tot s’arreglarà, els Millets aquí i els Gúrtels allà, ja han començat a posar fil a l’agulla.
En Mou ha deixat de ser intocable i bona part del Bernabéu comença a discutir la seva figura. Només el recolzen els aficionats més ultres com es va veure durant el partit contra l’Athletic, tal com recullen a Marca, el diari que també filtrava -en portada- la divisió del vestidor i l’enfrontament entre espanyols i lusitans. Un Marca que just fa quatre dies era impensable publiqués una notícia com aquesta. Una mica com el president Sandrusku que també el recolzen els ultres la grada jove i que ha perdut el suport del diarioGol, el seu més ferm aliat fins, també, just fa quatre dies. Espectacular aquesta rajada.
El protagonisme de Pepe i la concentració del focus mediàtic sobre la seva, diguem, persona, ha deixat en segon pla les no menys terrorífiques entrades de jugadors com Carvalho, Alonso o Coentrao, els quals podran jugar tranquil·lament el partit de tornada. I, el que és més greu pel barcelonisme, també ha quedat en segon pla l’actitud del president Sandrusku que s’ha desentès de les seves responsabilitats amagant el cap sota l’ala. Els jugadors i l’entrenador, un cop més, són els que han de donar la cara pel Barça. Un entrenador, en Pep, que coneixent el grau de perillositat de l’entorn culer, no ha dubtat en concentrar l’equip i preparar la tornada com cal. Malgrat la guerra oberta a Can Maligne, tan a Mou com a Floren els convé esgotar totes les possibilitats fins el final de la temporada.
Després, quan arribi el 30 de juny, doncs….que parezca un accidente, com diu en Carlos de Zaragoza a la balada cutre de Mou & Flo
