Les xarxes socials han propiciat una nova cultura de la comunicació, nous models d’organització, noves maneres d’innovar i de generar talent però també han comportat una nova relació de la política amb la societat. Els líders volen ser a la xarxa, volen ser propers, volen interactuar però els internautes, que són en definitiva els votants potencials, també volen dir la seva. Els ciberactivistes es passen el dia navegant i intentant mobilitzar i dinamitzar les diferents comunitats però també hi ha d’altres usuaris que estan utilitzant les noves tecnologies per fiscalitzar , controlar i demanar més transparència als governs.
Els britànics han creat mysociety.org, un portal de serveis que permet saber que fan el seus polítics i contactar amb ells perquè els escoltin. Un portal amb molts seguidors perquè també permet que els ciutadans informin dels problemes que tenen als seus barris. D’altra banda, a Estats Units s’ha gestat un altra iniciativa que té però molta més càrrega política: opensecrets.org on s’investiga la relació entre els partits i els diners. Tot plegat ens fa veure que tal i com va dir un dels gurus de la xarxa “la competència ja no serà entre els grans i els petits, sinó entre els ràpids i els lents”.
