Defensada la seva unilateral proposta com per reforçar la protecció dels drets i les llibertats, el govern central ha instaurat la llei de seguretat ciutadana, per la que seran castigades les ofenses a España. Protegir els drets i les llibertats dels que pensen el que ells determinen que han de pensar, no ?. Sort han tingut que no han necessitat més suport que el de la seva majoritària bancada.
A partir d'aquí podríem anar desfilant el cabdell i segurament trobaríem que si Catalunya no es més que una part d'España, insultar-la i vomitar porqueria contra ella seria una ofensa a España, o no ?. Aquesta nova llei diu que si, que és extensiu a les comunitats autònomes i els seus símbols i banderes. Doncs, au, que ja tenen feina !.
Llàstima que al desembre-2012 aquesta llei no estava vigent, quan es va incidir directament en la campanya electoral al Parlament de Catalunya, afectant manifestament en els seus resultats, o no ?.
Fins ara a ningú se li va ocórrer que seria tant i tant necessària. Pot ser comencen a ser conscients d'on aboquen els disbarats socials i fins on poden, transversalment, provocar la indignació al carrer.
I jo em pregunto, no ofèn España, i a la tant enarborada “Marca España”, quan surt dia si i dia també a tots els mitjans internacionals per la seva la manca de democràcia política ?. O els espanyols que surten imputats per un delicte de corrupció ?. O els espanyols que, massa poc a poc, s'està demostrant que directament han robat diners a la Hisenda de España ?. Pot ser aquests no compten perquè a qui ofenen, i roben, és al conjunt de tots els que hi viuen.
Com diu el pasdobleariño verdadero ni se compra ni se vende”… i jo afegiria “ni se impone con amenazas y multas”. En tot cas, tant l'amor quan neix, com el carinyo, quan s'inspira, és perquè algú o alguna cosa atrau pels seus valors i, complert aquest primer requisit bàsic i indispensable, s'ha d'anar conreant, podant i adobant perquè segueixi donant els fruits desitjats, i aquesta podria ser una bona poda però no és el millor adob.
Com en tot el que darrerament és legisla (retallades, reforma laboral, amnistia fiscal, etc., etc., ara la seguretat ciutadana), i és legislarà en els dos anys que queden, l'únic destinatari, afectat i perjudicat és el poble, mai és per per suturar la ferida de l'hemorràgia, que se sap molt be on és.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
