Sóc l’única persona a Catalunya que cada any per aquestes dates acaba fins als d’’allonses’ de la Marató de TVE3?! Tot i que no em miro gaire TVE3 no puc evitar que em bombardegin dia i nit des d’aquest mitjà i d’altres, públics i privats, amb la comèdia de la Marató. Fins i tot hi ha pobles on des de fa gairebé un mes ja tenen penjada la pancarta amb l’eslògan: Truca! seguit del telèfon.
Doncs bé, ha arribat l’hora de confessar que no he donat mai ni un duro a la Marató ni tampoc he col.laborat mai en cap activitat relacionada. Déumeusenyor perdona’m! Ja sé que no em mereixo ser al cel al costat de tota la multitud de catalanets solidaris, però és que jo ja tinc ben coberta la meua quota de solidaritat vital (al final us ho explico). Se’ns presenta la Marató com a un gran acte de solidaritat individual i col.lectiva, just en unes dates on és més fàcil tocar la fibra sensible de la plebe per la proximitat d’aquests dies tan importants per retre homenatge al consumisme irracional més salvatge.
Així, quan arriba el dia assenyalat, el catalanet, tot convençut de fer una gran obra social, agafa el telèfon i diposita certa quantitat de diners en un compte determinat en nom de la solidaritat més absoluta, i a part, ja per assegurar-se del tot el seu tros de cel, probablement també participarà en alguna de les moltes d’activitats que s’organitzaran arreu del país mentre per la pantalla de la tv no pararan de desfilar persones malaltes que, sota el seu esperit de superació, seran utilitzades de manera cruel per la causa solidària. Una causa solidària a la qual, òbviament, s’hi adhereixen tot tipus de personatges públics i entitats de tota mena en una gran operació marketiniana. I al final de la jornada, quan els presentadors anunciaran la quantitat definitiva recaptada (5, 6 o 7 milions d’euros), el catalanet es sentirà orgullós de la seua gran obra social i dormirà amb la sensació de ser una espècie de mesies per als malalts als quals està dedicada la Marató. Felicitats catalanet! Ets el millor i el més solidari!
I llavors és quan jo li pregunto al catalanet orgullós de la seua gran acció: a quanta gent malalta i no malalta podríem ajudar si disposessim dels prop de 20.000 milions d’euros que cada any ens roben els espanyols als catalans? Però és clar, el catalanet solidari, amb el seu orgull en màxims històrics, m’acusa de barrejar pomes amb cacauets.
Però a aquest catalanet no li retrec res, ans el contrari, li dono les gràcies! Perquè gràcies a ell i les seues visions i/o tendències polítiques, cada cop que llegeixo que a Extremadura tots els alumnes de secundària tindran ordinadors gratis, o m’informo de la gran quantitat de vivenda de protecció oficial de la que disfruten a Andalusia, o dels ajuts socials que reben els habitants del nord d’Spain, o de la T-4 de Madrid, o que nosaltres tenim un cèntim sanitari únic al ‘reino’, o de les aventures i desventures dels borbons, etc., sento que sóc la persona més sòlidaria del món! I no us podeu imaginar com de satisfet me’n vaig a dormir cada dia!
Déumeusenyor (que no existeixes) perdona’m per la meua manca de solidaritat i per no ser un catalanet de bé! Amén!
