Finestra oberta per a l’independentisme flamenc

I si ahir parlàvem de l’independentisme a Escòcia, que es pot animar en qualsevol moment tenint en compte el Brexit i la deriva del nou primer ministre britànic, és interessant també veure com el moviment continua animat a Flandes. El 26 de maig, Bèlgica va celebrar eleccions federals i a cadascuna de les comunitats del país, i el resultat va ser el mateix que durant tota aquesta dècada: l’independentista N-VA va guanyar tant en els comicis flamencs com a nivell belga. I després de tres mesos, sembla que hi haurà acord perquè el N-VA continuï encapçalant el govern a Flandes. A nivell federal, però, les converses ni han començat. Això va per molt llarg, com en d’altres ocasions, i el problema és el mateix: la majoria de partits volen evitar de totes totes que els independentistes liderin el govern belga. Seria la primera vegada que passa, i podria significar un bon terratrèmol que podria dur a canvis constitucionals al país. Fins i tot si el primer ministre no acabés sent d’aquesta formació política, el sempitern bloqueig podria portar a alguns moviments. L’N-VA defensa la independència a llarg termini, però el que voldria aplicar ara mateix és transformar Bèlgica d’un estat federal a un de confederal, com a pas previ a la seva separació. La resta continuen ignorant l’elefant a l’habitació, i porten posposant el tema durant una dècada, fins i tot més temps que a Catalunya. Ara, amb la necessitat de formar govern, la finestra es torna a obrir per Flandes, així com per Escòcia, donada l’actual conjectura. I per Catalunya? Està oberta o tancada, tenint en compte la imminent sentència del procés?