Feta la llei, feta la trampa

                                       Massa sovint ,hom te la impressió de que els poders institucionals excessivament demagògics , volen fer combregar als ciutadans amb rodes de moli, fent un excessiu us de la paraula “llei”; paraula que es tindria de respectar mes per el seu significat i contingut , que no per emprar-la com ha eina dissuasòria.
En el últim debat de control al govern , al Congrés dels Diputats que recentment s’ha celebrat , el President del Govern  Mariano Rajoy s’esgargamellava cop i recop en que es tenia de complir amb la “llei”, i que la seva trajectòria política es basava en el compliment de la “llei”; jo també estic en aquesta mateixa línia; però compta , perquè tinc el dubta de si la “llei” que jo respecto, es la mateixa que Rajoy defensa tant aferrissadament, perquè com s’està demostrant en tot moment , la “llei o les lleis” que en el seu moment, determinats cervells d’intel·ligència magna varen constituir, no es interpretada ni aplicada  per a tothom igual.
Si la “llei” m’obliga a pagar els impostos i els deutes , m’agradaria que el Sr. Rajoy m’expliques perquè aquesta mateixa “llei” no obliga a ell o al Govern a pagar els deutes i acomplir amb els compromisos amb Catalunya i amb la resta de ciutadans de l’estat que li varen fer confiança a les urnes , i que encara no a complert  res del que havia promès , sinó que ha empitjorat la situació dels mes febles , amb mes aturats , mes desnonats i mes pobres, però els rics son mes rics, augmentant la corrupció i el lladronici.
Ja sabem que les lleis , sempre son fetes a mida dels temps en que les circumstancies exigeixen canvis administratius i modificacions ; i aquí es , allà on rau el problema entre Espanya i Catalunya , perquè ara es el moment que els ciutadans de tot l’estat tindrien de poder decidir el seu futur , però la “llei” del Sr. Rajoy no ho preveu, i la seva voluntat es d’un altre pensament polític;  ja no dic lo que pensa la majoria dels ciutadans de Catalunya , entre els que jo m’incloc, perquè va mes enllà, però volem tenir el dret a decidir el nostre futur, que espero que sigui per “llei”.
 Marius Viella                  La Bisbal d’Empordà 23-2-2013