La visita de la vicepresidenta del govern espanyol a Barcelona pretén refermar el compromís del govern espanyol a desplegar l’Estatut abans que el TC no el retalli encara més. Això, sembla ser, és el que el PSOE intentara de publicitar, tot reblant el clau d’unes declaracions de fa pocs dies del president Rodríguez Zapatero a través de les quals venia a dir que encara que hi hagués una sentència adversa ell sabria trobar fórmules alternatives per fer realitat el contingut de l’Estatut.
Més enllà de les frivolitats i de les mentides de ZP, el cert és que, pel que fa al desplegament, poc s’ha avançat (el llistat, des de la inspecció de treball a l’ISBN és curt i de poca entitat, llevat del que s’ha fet -encara a mitges- en l’àmbit de Rodalies).
I en alguns altres aspectes el compromís del govern espanyol encara ha estat menor. Aquest és el cas de l’àmbit de les relacions internacionals de Catalunya. I en concret en tot allò que pertoca a les relacions amb la Unió Europea, on s’estableix el reconeixement del dret a participar en els afers comunitaris que afecten a la seva competència, el dret a ser informats de les iniciatives governamentals i de la revisió dels tractats entre Espanya i la UE per tal de poder-hi dir la nostra i a incorporar delegacions en les negociacions, a participar en la formació de la posició de l’Estat sobretot davant del Consell de Ministres europeu, a garantir que la Generalitat aplica i executa el dret de la UE en l’àmbit de les seves competències, etc.
I com a mostra de la descurança de l’administració, un botó més que evident. Tot i que el mes de juliol de l’any 2007 es va crear una Subcomissió d’Afers Europeus i d’Acció Exterior, depenent de la Comissió bilateral Estat-Generalitat (que té cura del desplegament), encarregada d’estudiar a través de distints grups de treball els procediments a concretar per tal d’avançar en el desplegament, llur primera trobada no es va dur a terme fins al cap de dos anys, en el mes de juliol d’enguany.
D‘aquí neix la necessitat del debat que avui el Grup Parlamentari durà a la Comissió Mixta per a la Unió Europea. Exigència, d’una banda, de ratificació de voluntat d’assumpció del contingut de l‘Estatut i exigir-ne un calendari. Caldrà veure com actuarà avui mateix el PSOE (i el PSC).
No val venir a Barcelona només a fer veure que estan compromesos a treballar de forma eficaç i diligent en pro del desenvolupament estatutari, però alhora no comprometre’s amb calendaris fixats ni donar ordres als ministeris perquè n’accelerin els treballs. Caldrà veure com acaba el debat d’avui.
