FER L’ORELLA SORDA

No sé a què treu cap, l'encaterinament per a concórrer a les eleccions generals del 20-D, per part de Democràcia i Llibertat i d'ERC. Un servidor ja fa mesos, que mentalment, he fet la desconnexió amb el que anomenen Espanya. Personalment aquestes eleccions em rellisquen, com suposo rellisquen a molts catalans independentistes, que no anirem a votar. ¿Un dels punts votats l'endemà de les eleccions del 27-S, no demanava fer l'orni als dictàmens, querelles i resolucions que vinguessin del govern central i del Tribunal Constitucional? I que tot el que facin i diguin ens importa un rave? Així doncs, a què juguem?
Democràcia i llibertat i Esquerra Republicana de Catalunya, què volen aconseguir anant al congrés de Madrid, si de bon començament ja han dit que no en volen escoltar?

Francesc Ferrer i Gironès, al seu llibre: “Els espanyols no són catalans”, fent referència a una investigació sociològica de Manuel García Ferrando, catedràtic valencià, escriu que Catalunya en les seves relacions amb la resta de les comunitats de l'Estat, és objecte d'un rebuig a l'uníson.
Francesc Ferrer, ara en paraules seves, ens diu que en aquesta investigació s'estudià les imatges que cada Comunitat Autònoma tenia de les altres, per tal d'esbrinar els sentiments solidaris o de rebuig; els valors comuns o estranys; la bona entesa o discrepàncies com a veïns, etc. Doncs bé, encara que aquesta malvolença cap a Catalunya fa segles que dura i sent aquesta investigació de l'any 1979 (tot just començada la democràcia) semblava que hauria canviat i no va ser així, ja que Catalunya aconseguia la puntuació més baixa i els sentiments menys afectius. De totes les Comunitats Autònomes, en aquesta investigació, només se salven d'aquest rebuig vers als catalans: alguns valencians, illencs i bascos.

Avui he rebut el sobre d'ERC, per anar a votar. Vull escriure tres reflexions sobre tres frases que es poden llegir al fulletó informatiu del partit.
La primera és de Gabriel Rufián: “Vamos a Madrid a defender el voto de todos los catalanes, a defender el resultado del 27-S”. Abans de tot deixeu-me dir que em cau bé el Gabriel Rufián, però la frase tan si és d'ell com no, és falsa i no té explicació. Primer, perquè molts catalans que no votaran ERC poden dir que el seu vot, volen que els hi defensi un altre partit, ja que saben que ell defensarà unes idees que no són les dels unionistes que no votaran mai ERC; i segon, ¿com vol defensar el resultat del 27-S, sabent molt bé el Gabriel, que en una democràcia veritable (no la de pa sucat amb oli com la d'Espanya) no faria falta anar al Congrés de Madrid, a defensar uns resultats democràtics com els nostres? I això vol dir, que haurà d'anar a parlar amb gent que no reconeix la victòria del 27-S i que mai ho farà. Malgrat saber aquests bastons a les rodes que des de fa temps estan posant i continuaran posant, que vol defensar el Gabriel Rufián?
Faig referència al títol de l'article. Sordejar, en sentit metafòric, vol dir manca de comunicació i diàleg. Voleu anar a Madrid perquè facin l'orella sorda com sempre? Quina manera de perdre el temps amb la feinada que tenim a casa nostra!

La segona frase és del Joan Tardà: “Hem de dir-los que SOM REPÚBLICA. Perquè algú els ho ha de dir”– Aquesta frase Joan, queda molt bé per un esquetx del Polònia, però allà se'n riuran i sortireu al Twitter més que ningú.
No diguis Joan que som república, perquè ells diran que són monarquia.
No diguis Joan que volem la independència, perquè ells diran que a Espanya la unitat no es pot trencar.
No diguis Joan que ja ens governarem nosaltres sols, perquè ells diran que sols serem com Albània.
No diguis Joan que volem que ens entenguin, perquè ells seran sords a les nostres paraules.
No diguis Joan que cada any ens roben, perquè ells diran que són molt generosos amb Catalunya.
No diguis Joan, tot això i moltes coses més que podries dir, perquè ells es faran el sord.
Ja sé que algú els hi ha de dir, però a tu també algú t'hauria de dir que anar a predicar al congrés de Madrid, és com predicar en el desert i perdre el temps miserablement.

La tercera frase la podem llegir sota la fotografia d'Ester Capella, número 3 al Congrés: “Cal anar a votar el 20-D perquè la política que no facis tu la faran en contra teva” Una frase de conya!
Ester, mentre no siguem independents tant se val anar a votar per tenir un escó al parlament espanyol, perquè la política que apliquin -tinguis un escó o no- sempre serà contra Catalunya. La prova la tenim amb tots aquests anys amb presència de CiU i ERC al Congrés. Des del “apoyaré” de Zapatero i passant pels diferents governs de PSOE i PP, la nostra presència al Parlament de Madrid ha transcorregut amb més penes que no pas alegries. Perquè durant aquesta colla d'anys, a banda les retallades econòmiques hi hagut les retallades de l'Estatut i la recuperació de competències per part del govern de Madrid, que ja estaven traspassades a la Generalitat, sense que els nostres diputats de CiU i ERC hagin pogut fer res (o sí?) contra aquesta política que no ens afavoria. No dubto que hagin parlat, demanat i protestat tant CiU com ERC, però la sordesa que han demostrat els diversos governs del PSOE i PP i els altres diputats espanyols (hem vist moltes sessions amb els escons quasi buits, en sortir a parlar algun diputat d'ERC) és la prova de què, no és que siguin sords a les nostres demandes sinó que se'n foten de nosaltres, pel sol fet de ser catalans.
Així doncs, Ester, “aquesta política que no facis tu la faran en contra teva”, la manera perquè no és compleixi, és deixar d'anar a Madrid i aconseguir la nostra independència, per fer la nostra política que serà a favor o en contra, però serà la nostra política.

Perquè voleu anar a Madrid? No heu d'anar-hi fer res a Madrid. Prou haurem d'anar-hi un cop aconseguida la nostra independència, però actualment és en va, ja que a tot us diran que no (i quan arribi el moment de parlar potser també diran que no, però això ja serà problema d'ells).
A la vostra tossuderia i obsessió per anar a la capital, no hi veig cap benefici per a nosaltres, pobres “catalanets” que esperem que d'allí ens arribi la solució de tot plegat. Però, com s'ha demostrat a través dels anys: “el més calent és a l'aigüera” (oi, Tardà?).
Vés tu!, que només vulgueu anar a Madrid, per cobrar 2900 euros bruts, més 1700 euros mensuals per pagar-vos l'estada a la capital, a la qual arribareu sense haver desembutxacat cap euro, ja que teniu totes les despeses del viatge gratis.
O sí?

Nota: Tot el que escric en aquest article, encara que hagi agafat frases del fulletó electoral d'ERC, també val per a Democràcia i Llibertat. Tant la propaganda de Democràcia i Llibertat com d'ERC, en rebre el sobre la vaig estripar, ja que no penso anar a votar. Com fa més dies que vaig rebre la de Democràcia i Llibertat no he pogut recuperar-la; la d'ERC encara no havia buidat la paperera i encara que estripada he recuperat el fulletó per a poder escriure aquest article. Suposo que la propaganda de Democràcia i Llibertat devia haver-hi les mateixes frases incoherents i interessades, que al fulletó d'ERC.