Unes intervencions aparegudes al facebook m'han fet pensar que si pogués volar i canviar de lloc on viure amb la mateixa facilitat que tenen les aus, m'agradaria anar a un estat on es respectassin els drets humans. Per molt que hi hagi pensat, m'ha semblat una tasca dificilíssima. L'únic que he tengut clar ha estat que si em trobàs volant per l'univers, un dels darrers on aniria, en aquest moment és a l'Estat espanyol. Hem de pensar i creure i creure i pensar que viure en aquest estat i desenvolupar la meva professió, que és la d'ensenyant, avui l'han convertida en una professió de risc. Com es podia parlar del que havia ocorregut l'1 d'octubre al Principat? Segurament s'havia de dir: “uns guàrdies civils voluntaris i molt valents varen actuar així com cal, perquè unes turbes violentes s'havien reunit al voltant dels centres docents i amenaçaven d'atacar les forces policials”. Si a qualcú se li va ocórrer dir que les persones que hi havia al voltant de les escoles eren persones pacífiques que intentaven votar i que les forces de seguretat els pegaven amb porres, perquè no votassin, aquestes persones automàticament eren denunciades per algun alumne, fill d'una persona contrària al fet que es volia dur a terme, aquesta persona adulta feia la denúncia dient que el mestre havia mentit, que havia adoctrinat i ràpidament trobava jutges al servei d'aquest estat, disposats a jutjar i a condemnar un professorat, que l'únic que hauria fet, hauria estat mantenir-se fidel als seus coneixements i a la visió del que passa en el món després d'haver-hi viscut 30, 40, 50 o 60 anys. Queda ben clar que és una professió de risc.
Albert Rivera es queixava que s'haguessin fet pintades al negoci dels seus pares i se'ls hagués insultat i acusava els sobiranistes de senyalar i marcar els que no pensaven com ells per crear odi i fractura social. Aquest personatge, promocionat per l'IBEX35 i pels mijans de comunicació que podrien formar la caverna mediàtica, no ha tengut cap escrúpol a mostrar els documents d'identitat dels professors de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Ha aparegut a twitter: Com a mínim l'he vist mostrant-ne un. No és marcar i senyalar fer el que ha fet el Sr. Rivera? Constantment es troben aquestes contradiccions en els manaies d'aquest partit promocionat per substituir el PP, ja que veuen que continuarà afavorint els mateixos. Llavors, el professorat no pot tenir aquestes fluctuacions. Si explica avui que una cosa és blanca, demà no pot dir que és negra, com fan sense escrúpols molts polítics. Si s'empresonen persones per haver estat fidels al programa electoral i a la seva ideologia, si aquestes persones es dedicaven a la política, són presos polítics. Els polítics teresetes defensors d'un estat gloriós i vencedor en tots els aspectes, no podran desprestigiar aquest estat tan excel·lent i negaran que hi hagi presos polítics, perquè només hi ha presos polítics en els estats no democràtics i dictatorials, però un professor, a la seva classe haurà d'explicar que aquí, a l'Estat espanyol, hi ha presos polítics, que si a qualcú se li ocorre fer una gracieta i dir que no hi ha presos polítics, que el que hi ha són polítics presos, el professor haurà d'estar-hi d'acord, perquè és veritat són polítics que estan presos, per tant, són polítics presos també, com si aixó ja no fos vergonyant. Ell al tuit havia piulat així: “Fíjense bien en sus datos, porque gente así es la que se dedica a atentar contra la privacidad y señalar a aquellos que no piensan igual”.
Què vos sembla? Imaginau que això es diu a un que es dedica a senyalar els altres mostrant el seu carnet d'identitat. Segur que pensareu que li ve com anell al dit. Doncs el partit dels Ce essa actua quasi sempre de la mateixa manera. Vos sembla que tenen vergonya? S'ha de tenir la cara tan dura com el ciment armat per anar pel món i mentir d'aquesta manera. Es veu que això de les notícies falses els ha anat bé per créixer en vots. Què els passa als votants que no se n'adonen de tanta falsedat? I els professors, com estan disposats a explicar el que passa en el present? Es veu que cada professor haurà d'analitzar els familiars dels seus alumnes i explicar en conseqüència, segons el que cregui que volen sentir. Esper que els mestres actuïn honestament com han fet sempre i que tenguin com a nord, aquella frase que es va fer famosa a l'atemptat del mes d'agost a Barcelona: NO TENIM POR! El polític empresonat és un pres polític. El polític que ha de viure a Suïssa, Bèlgica o Alemanya és un polític exiliat; Espanya no és una nació ni un país, és un estat; per tant, la policia no és nacional, és estatal. Els indígenes mallorquins no són espanyols, sinó que són catalans. Una altra cosa és com se sentin o d'on els han obligat a sentir-se. La Catalunya, regió d'Espanya, és la Catalunya continental o el Principat.
