Fent via entre el tremolor de cames de CiU i el pes mort del PSC

Tot i les confusions (del sí surto de l’armari, però no del tot) dels sobiranistes de CDC i les penyores que encolomen al conjunt del catalanisme polític els casos de corrupció que van apareixent protagonitzades per CiU (i que sortiran a mesura que la justícia espanyola al servei de l’Estat posi la segona marxa!). Tot i el pes mort del PSC (tant de bo només continuï essent pes mort ), avui per avui, solament hi ha dues maneres plausibles de procedir (una vegada el ja mort Concert Econòmic sigui enterrat) a una modificació de l’actual statu quo Catalunya-Espanya I per a les dues, CiU és imprescindible.
La primera, a través d’una declaració d’independència per part del Parlament de Catalunya i el compromís ferm de convocar un referèndum de ratificació, que obligui acte seguit a obrir un procés de negociació amb l’Estat i amb la Unió Europea. Per tal de poder dur-la a terme, cal l’existència d’una majoria parlamentària suficient que, prèviament, s’hagi presentat a les urnes explicant a la ciutadania quins són els propòsits. Es evident, que l’existència d’aquesta majoria parlamentària hi estaria legitimada democràticament i no pas l’actual majoria, perquè certament CiU no es presentà a les darreres eleccions reclamant la independència.
La segona opció té a veure amb el compromís de convocatòria d’un referèndum d’exercici del Dret de Decidir a través del qual la ciutadania triï mantenir l’actual forma de relació amb l’Estat o una altra de distinta, com ara  la independència. Aquesta convocatòria també l’ha de dur a terme el Govern per mandat parlamentari. En conseqüència, cal l’existència d’una majoria al Parlament. Aquesta segona opció té majors possibilitats de reeixir en la mesura que algunes forces polítiques d’esquerra (com ara ICV i EUA) no independentistes, sí en canvi donarien suport a l’escenari de garantir la possibilitat que el poble decideixi el que cregui convenient.
Si creix la mobilització ciutadana contra l’agressió creixent de l’Estat espanyol, si s’incrementa la contestació contra el desballestament de l’estat del benestar i la regressió dels drets socials, difícilment  els partits polítics majoritaris podran escriure un guió diferent.
I, més  d’hora que tard, hauran  de traslladar a la ciutadania el caixa o faixa a través d’unes eleccions. I que la correlació de forces resultant en el Parlament acabi decidint  si la història obre la porta a la primera opció o a la segona.
D’aquí ve que, en l’àmbit català, creixi  el tremolor de cames a CiU i les divisions  al PSC . I que a Espanya FAES i aparell estatal s’hagin posat les piles.