Com és costum dels Vocals del PP del CGPJ, i del seu President, les eleccions són una oportunitat més per servir al seu senyor i cridar la seva atenció amb el cor “Miri cap aquí, fixin-se en mi” que Buñuel va rodar per Libertad Lamarque. Molts són els cridats pocs els escollits, i la vida és dura sense cotxe oficial, així que res millor, pensen ells, que ofrenen el PP finura i falagueria, per recavar recompensa quan per fi aquest despropòsit del CGPJ se’ls acabi, potser aquest mateix any. Moltes han estat les jornades, conferències i col·locacions de plaques manipulades per a l’ocasió, sempre amb polítics del PP, molt sovint candidats, i incomptable les declaracions que coincideixen amb les d’aquest partit. “El PP fa el que nosaltres diem”, va vanagloriar-se el Vocal Requero, però és més “cutre”, són figurants disposats a tot per aconseguir un paper a la pròxima pel·lícula.
Abans d’ahir van intentar els Vocales González, López López, Ríos, i el President Hernando, juntament al “raixò de la garba”, comprar a costa del contribuent un termini per imposar una bandera, seva i del PP, en uns edificis bascos, segons el qual manquen de competència. En canvi, quan la tenen, es neguen a complir la llei per instal·lar una bandera que no és seva ni del PP, concretament la catalana.
No importa la llei, només si li agrada a la Jihad Hispánica o que afeblir-la atraigui sobre ells la mirada de qui els pugui col·locar. Amb aquesta casta dirigent, l’Estat està perdut. Si jo fos espanyol, em preocuparia.
