Aquesta setmana m’han convidat com a client d’un dels pocs bancs restants que han absorbit la fallida de les caixes catalanes, a una sessió de promoció. L’excusa era parlar de les Perspectives del 2017. De fet, era un intent de retenir clients en un moment on molts dels antics usuaris de les caixes estan buscant d’altres destinacions que corresponguin a tres criteris que la gran banca restant quasi no dóna: la proximitat amb el client, la direcció catalana del projecte i la sensibilitat social i amb l’entorn immediat. /
En tot cas, els quadres es van esforçar en la tasca encarregada. Ens van vendre que gràcies al món digital es podrà avançar en uns serveis de banca privada i personalitzada. Que aquesta banca ens ajudarà a prendre decisions amb una relació personal que tindrà present la família, el patrimoni i l’activitat empresarial. Que els gestors aconsellaran en temes financers, no financers i patrimonials. I que pràcticament es tindrà un conseller espiritual que assessora, planifica, es preocupa de la família, del patrimoni immobiliari, dels riscos, de les inversions i informa de les fluctuacions dels mercats. Uns serveis quasi paradisíacs, que, a no ser que siguis multimilionari, no crec que hàgim rebut mai els clients mitjans o modestos del sistema financer majoritari./
Es va parlar també de macroeconomia amb les previsions d’un menor creixement i de més inflació. Es va pronosticar la desacceleració espanyola del 3,3% del PIB cap al 2,5%. La baixada de l’exportació, el manteniment del consum i la recuperació asimètrica de l’ocupació. Els experts atribuïen al relativa remuntada a la política monetària, al turisme, a la baixada del petroli i a algunes reformes realitzades. A escala internacional es subratllà les incerteses creades per Trump i el Brexit, el creixement de la Xina però els seus riscos a mig termini i de la inestabilitat de l’eurozona amb diverses eleccions cabdals en el proper any. També s’avisà del creixement inevitable dels tipus d’interès amb les conseqüències per a economies privades i per a estats endeutats com l’espanyol./
Finalment s’abordà les expectatives fiscals en base a programes de govern o acords del triangle PP-PSOE-C’s. En aquest camp va ser interessant comprovar en una sèrie de mapes sobre pressió fiscal que l’afirmació, que utilitzen els dependentistes contra el procés, sobre l’encapçalament de Catalunya de la llista de pressió fiscal, és falsa. En quasi tots els rànkings Catalunya està en zones intermèdies i en tot cas sempre acompanyada de diverses comunitats autònomes. L’únic clar és el dúmping fiscal generalitzat que practica la Comunitat de Madrid per tal d’atreure encara més seus fiscals cap al lloc que ja detenta tot el poder polític i financer d’Espanya. Dúmping que pot realitzar perquè la concentració d’institucions i serveis de l’Estat a Madrid li estalvia a la Comunitat importants despeses que en altres territoris han de ser abordats per la institució autonòmica./
Després de la dissertació bancària, la publicitat i les recomanacions, vingué el col•loqui. No em vaig poder quedar, però de la part central de l’acte els puc dir dos coses: no va aparèixer el tema català en cap moment (prudència?); i en canvi, es va produir una gran falla d’atenció al client: en una ciutat majoritàriament catalanoparlant, l’acte fou tot monolingüe castellà. Un dels aspectes més lamentables, conseqüència de l’absorció de les caixes catalanes i que és un símptoma de pèrdua d’empatia amb els clients./ No és estrany doncs, la creixent derivada de recursos d’estalvi i inversió cap a banca no espanyola autènticament personal, cap a la banca solidària i cap a les poques caixes restants vinculades a col.legis professionals./
MACEDÒNIA
Quatre píndoles econòmiques de la setmana.
1. Espanya puja al pòdium (3a posició) en països europeus facilitadors del frau i l’evasió fiscal. Un informe presentat a la EuroCambra explica com només a Espanya hi ha 200 empreses destinades a crear entramats per ocultar beneficis.
2. Segons el nou informe de transparència internacional sobre corrupció, Espanya escala 5 posicions. És a dir en la llista de països menys corruptes passa del lloc 36 al 41, situant-se per darrere d’alguns països africans.
3. S’ha presentat el document “Mesures per restaurar (o no) la sostenibilitat financera de les pensions” del professor de FEDEA Conde-Ruiz. En ell s’afirma que la plena ocupació ja no és garantia per a sostenir les pensions a Espanya.
4. Entre les perles deixades anar a l’entrevista de Rajoy de la setmana, hi ha la que, sense dissimular, afirma que: no hi haurà revisió de l’Estatut català i que no es planteja cap pacte fiscal perquè tindria conseqüències descomunals per Espanya. Admetent doncs, la importància del dèficit fiscal català per mantenir l’estructura burocràtica de l’Espanya que va crear Felip II i consolidà Franco.
publicat fa uns dies a Economia Digital
