- Publicitat -
Pot semblar contradictori el fet d'organitzar una cadena humana sota el crit d'independència, el clam de segar cadenes i un bon cop de falç. Com sempre la demagògia pot anar molt lluny i els interessos de petits reductes poden ressonar per la xarxa, pels mitjans tradicionals de comunicació i inclús, per les taules familiars de molts diumenges.
Sigui com sigui, cal quedar-se amb el significat més pur d'una iniciativa que busca unir Catalunya amb el món. Que busca sanar una regió que poc a poc es podreix per l'abús espanyol.
La cadena humana organitzada per l'Assemblea ha estat criticada d'es d'Espanya i alguns unionistes catalans, però també molt lloada des de la comunitat internacional. És un acte simbòlic reivindicatiu, pacífic i molt significatiu. Tant com la cadena bàltica, o via bàltica, que al 1989 va unir els Païssos Bàltics per clamar la independència.
La Via Bàltica va ser una cadena humana de 560 quilòmetres que anava des de Vilniu a Tallinn passant per Riga. L'objectiu de la cadena, igual que la Via Catalana, era exigir la independència dels Països Bàltics el 23 d'agost de 1989.
La cadena bàltica va mobilitzar gairebé 2 milions de persones de 3 repúbliques que unides sumaven 7 milions d'habitants.
Al carrer la Via Catalana és un èxit, a la xarxa també. La participació ciutadana ha desconcertat els incrèduls i un cop més la societat catalana ha marcat un nou precedent. L'horitzó el pauta el poble català, el camí també.
Publicitat
