Quan tenim notícia que s'han produït abusos sexuals contra nens i nenes. Quan tenim notícia d'aquesta conducta tant repugnant contra la tendresa i la innocència, el nostre institint clama la venjança. Pensem en els nostrs fills i filles i ens esglaiem només de pensar que algú pugui apropar-s'hiper fer-los tant mal. Pensem en quina mena d'animal humà pot ser-ne capaç i aixequem la mirada cap als poders públics reclamant que s'actui. Que s'actui amb contundència i de manera exemplar. És lògic!
Mitjans de comunicació i la societat en general s'han fet ressò de molts, massa, casos d'abusos contra menors que s'han produït a centres educatius i a centres esportius i el que ens ha deixat més desesperats després, ha estat veure com per haver passat “massa” temps a formalitza-se la denúncia, moltsd'aquests delictes s'han arxivat.
I ara què? Quedaran impunes aquestes accions execrables? A quina reparació podran accedir les víctimes quan una resolució judicial els ve a dir… ho sento, has fet tard, ho haguessis hagut de denunciar abans? En quin lloc queden situats els poders públics que, en aplicacióde la llei vigent, emeten aquestes resolucions tant indignants?
Cal que els que en tenim la resposabilitat perquè estem als parlaments que fan les llei, l'exercim i provoquem aquelles reformes que el sistema ha posat en evidència i que són inajornables. Hem de saber actuar per a protegir els menors vulnerables tant d'eventuals situacions de risc que posin enperill la seva innocència i la seva integritat com, posteriorment, teixint la malla de suports necessaris per què es puguin denunciar i castigar.
En primer lloc, hem de donar les eines, juntament amb especialistes mèdics i docents, per detectar i evitar, qualsevol situació que pugui derivar en una vulneració de la intimitat innocent dels i les menors per part de persones del seu entorn. D'entrada del tot confiables als seus ulls,però que els acaben ocasionant aquests danys perpetus, físics i psíquics.
I en segon lloc hem de dotarels mecanismes legals que donintota la facilitat per a la denúncia a les víctimes. Possibilitar la perseguibilitat dels delinquents i castigar penalmentel seu autor als efectes de poder rescabalar-les. Fer que es puguin sentir confortades al màxim ja que no tenim, de cap manera, la capacitat d'esborrar el passat de dolor i les seqüeles de present.
Així doncs, volem aconseguir que el càstig penal no quedi anul.lat pel mer transcurs del temps i que la societat percebi que aquest, tard o aviat, arriba a qui comet aquest delicte abominable.
Des del Partit Demòcrata, el 18 denovembre, Dia Europeu per ala Protecció dels Infants contra la Violencia i Assetjament Sexual, hem presentat una Proposició de Llei al Congrés del Diputats per la qual volem que el termini de prescripció de la denúncia d'aquets delictes,comenci a córrer a partir que la víctima compleixi els 30 anys d'edat. Perquè sabem que qui ha patit aquest delicte ha de reunir les forces per enfrontar-s'hi, reconeixent i acceptant la seva existència primeri, procedint a la seva denúncia, després.
Acceptar la violació de la intimitatque suposa l'abús sexual,no és fàcil i el sentiment de culpa de la víctima i més quan aquesta és menor, costa d'esborrar.
Abordem doncs una reforma del Codi Penal que doni temps. Que el seu transcurs serveixi per protegir la víctima i no per amparar el botxí. Abordem una reforma en la que el temps vagi a favor de qui el necessita per continuar.
LOURDES CIURÓ @lciuro
Diputada al Congrés pel PDEC
