Feia anys, molts anys, que somiava per un moment com el d’ahir. Un moment de respir que dóna pas a un sentiment d’esperança. D’esperança en el futur de Dalt la Vila. Mai abans havíem arribat a un punt a partir del qual hom pogués pensar que sí, que és possible. I ara hi som.
Les imatges de l’iceberg i de la cuina, simplement impecables. Bellissimes al•legories metafòriques d’una claredat enlluernadora. Brillant. A més, en Jordi ens ho va deixar ben clar: Comptadors a zero i som-hi. L’administració, en paraules precises d’en Jaume Tomàs, va recollir el guant. Ara és l’hora d’acabar de lligar-ho tot amb els acords polítics als que la Comissió es va referir. Ahir va ser l’hora dels tècnics. Espero que, quan arribi l’hora dels polítics no se’ns faci negra nit. Però, per si de cas, jo tinc a casa algunes llanternes que, si algú creu que poden ser-nos útils, ja sabeu que estan a plena disposició.
Però centrant-nos en l’acte d’ahir, es fa evident que els resultats de les negociacions que ens van presentar testimonien l’excel•lència de la feina ben feta per part de la Comissió Delegada, però també la bona voluntat d’arribar a acords per part de l’Administració. Per tant, és ben cert que estem en un bon punt de partida. Ara cal saber-lo aprofitar.
Jo he estat de vegades crític amb un i altres. I hi ho he fet des de les meves pròpies conviccions i manera de veure les coses i d’estimar el meu barri i la meva ciutat. He mirat de posar sempre el meu granet de sorra en la construcció del futur. Com tothom, de vegades amb més encert i d’altres no tant. No obstant, hi ha hagut moments en que m’he sentit desanimat i fins i tot fastiguejat. Ahir, però, aquella sensació d’alleujament de la qual us parlava, va resultar molt plaent.
Ara vull agrair a les persones que han treballat des de la Comissió la seva dedicació, la seva il•lusió, la seva tenacitat i, sobretot, la qualitat de la seva feina i els resultats obtinguts. Però per damunt de tot i més que res, els vull agrair per haver-me refermat en la meva convicció de que la participació ciutadana positiva i constructiva pot resultar altament productiva. M’heu retornat l’orgull de sentir-me veí d’un barri singular amb regust de poble antic, on hi viu una mena de gent de la que dóna gust sentir-se’n part.
Des del meu indomable esperit crític us faig arribar la meva admiració per les vostres moltes hores d’irreductible convenciment en el futur del nostre barri i tossuda perseverança en la defensa d’un somni possible.
Ara que s’ha acabat l’hora dels tècnics i arriba l’hora dels polítics, jo no m’amagaré. Jo no. Com sempre, segueixo a la vostra disposició en la voluntat de contribuir a donar forma tangible a aquest nostre somni de barri. Fem-ho!
