Les consultes per la independència han marcat un abans i un després en el món independentista, i més encara en la societat catalana. El dret a decidir és en boca de gairebé totes les formacions amb representació al Parlament català, però amb diferents punts de vista.
Quan parlem del dret a decidir sobre Catalunya, aquest dret és decidir si volem continuar sent una autonomia dins l’Estat espanyol sense decisió pròpia, o bé ser un Estat propi en el marc de la Unió Europea. Més autogovern, federalisme i concerts econòmics, són invents per no dir clarament que no volen una Catalunya lliure!
Encara és més greu parlar de federalisme, com proposa Iniciativa i alguns sectors del PSC, perquè per ser federalista primer hi ha d’haver un Estat espanyol federal, i ja s’ha vist que l’única formació espanyola que se’n declara federalista és el PSOE, la qual ha manat més de vint anys Espanya i ha estat incapaç de fer-hi cap pas, ans el contrari, ha retallat el minso govern de que disposa Catalunya. Ser federalista és ser autonomista, viure en el mateix status quo.
Doncs arrel d’una possible consulta a la propera legislatura per decidir el futur de Catalunya, hi ha qui es posa nerviós i per tal de fer més complicada la futura consulta volen que la gent pugui decidir en diferents opcions si prefereix ser una Catalunya autonòmica, regional, federal, concert econòmic o Estat propi. No enganyem més a la gent! El que crea és una gran confusió. La celebració d’un referèndum/consulta serà triar entre seguir submisos a Espanya (autonomia, regió, federal, concert) o ser un Estat amb tots els ets i uts. Ras i curt.
