Ja fa massa temps que al govern de la Generalitat no s’hi respira catalanitat. El president Montilla, durant aquests últims quatre anys, ha fet esforços per millorar el mínim que se li pot demanar a un president – que parli bé la llengua del país – però ni això ha sabut fer.
Farts d’escoltar a un president que apunyala la llengua i predica el que no sent. Farts de veure com interessos contraris al català fan campanya per afeblir una possible normalització… Farts estem i quan sembla que ja no pots afartar-te més, quan estàs saciat, ple fins més a munt del cap o ja fins els cordons, t’afartes una vegada més de la passivitat mediocre dels representants. T’adones que aquell govern que s’apropiava del terme “progressista” ha demostrat una vegada més que el progressisme no està mort, però tampoc està a l’esquerra, sinó a la dreta productiva que aconsegueix recursos per a progressar.
Amb el socialisme tergiversador, híbrid d’ideologia, de parla i acte, hem entrat en crisi econòmica però també en una recessió important de cultura i valors. És aquest govern socialista el que permet que el govern espanyol forci la UE a diferenciar el català del valencià. El PSC, la sucursal catalana del PSOE, contribueix a la divisió catalana utilitzant la mateixa estratègia rastrera dels partits nacionalistes espanyol, incitar la fragmentació dels catalanoparlants.
Catalunya necessita que la Generalitat torni a ser catalana. El nacionalisme ha de caminar plegat, deixar les lluites dreta – esquerra per a quan puguem decidir des del nostre Parlament. L’independentisme trepitjat ha d’alçar el cap i col·laborar en tot i més per a que el pacte ja no sigui només entre ells, sinó entre tots els catalans que creuen que el progrés rau en poder decidir des de casa.
El Tribunal Constitucional ja ha admès els recursos contra el codi de Consum de la llei del Cinema que el PP va presentar. Ara, depèn de nosaltres, de tots els catalans, que el TC pugui seguir decidint com hem de viure a Catalunya.
