Per a mi, els noms no canviats legalment no tenen perquè tenir traducció a d'altres idiomes del seu originari. En aquest sentit, des de ja fa temps, quan escric el nom de l'Estat ho faig amb “ñ” perquè crec fermament que España és España, així, a seques, sense traduccions possibles, i menys en català. Si des d'allí no hi ha cap reconeixement ni cap respecte en vers el català, a sant de què s'ha de tenir la delicadesa de traduir-ho aquí.
Ells, fan el que han de fer, que no càpiga cap mena de dubte. S'han de ”españolizar” les colònies que encara tenen trets propis i diferenciats, i s'estranyen que al seu castellà l'hi adjudiquin el títol exclusivista de “español”. Si a cas, qui no fa el que hauria de fer som nosaltres, que estem entossudits en volem cohabitar, col·laborar, modernitzar, adequar, amb qui no és igual i mai no acceptarà res que pugui fer ombra a la seva uniformitat.
Cal tenir-ho clar perquè sols així ens evitarem ensurts, disgustos i frustracions, i posar-nos a treballar des de tots els àmbits i espais per emprendre, quan més aviat millor, el camí cap un incert destí però, en tot cas, millor o, si més no, on poder-hi viure a gust com som, o volem ser.
A nosaltres no ens canviaran. Ja ho han intentat infinitat de vegades, i per tots els medis, i no ho han aconseguit però, de la mateixa manera, nosaltres tampoc els canviarem a ells, per molta Constitución Española que es signi per tots els representants polítics que ens reconegui i “constitucionalitzi” la llengua catalana, i per molt Estatut que acabin acceptant desprès de retallar-lo per davant, per darrera, per dreta i per esquerra, i que desprès, no els hi fa cap vergonya si no compleixen els seus acords.
No esperem res de bo perquè tenen clar que el sentiment s'està estenent com a taca d'oli i, abans de que els indecisos vegin que només ens deixen un camí a seguir, ens afebliran tot el que puguin on saben que és el moll de l'os d'una nació: els diners i la llengua. Tenen totes les eines per disposar dels nostres impostos i per posar tota mena de traves perquè la llengua catalana resti residual, i no es cap solució definitiva fer tancament de caixes o insubmissió per seguir en la immersió lingüística al nostre ensenyament com a mitjà principal d'aprenentatge i única eina perquè tots els nou-vinguts adquireixin d'una manera efectiva la llengua perquè , donat el cas, poden fer servir la llei -feta per ells- i la força. L'escola és el factor més important per compensar el domini abassegador del castellà en la majoria dels àmbits de comunicació, lleure i oci. La llengua és el mitjà de cohesió social i d'identificació amb el país i els seus valors i saben que atacant la llengua és per on aconsegueixen bona part del seu objectiu.
No és dintre de la propera legislatura, és urgent saber quants som els que ja estem plens de raons i diem que ja n'hi ha prou… Que ja n'estem farts de tenir que estar amb l'ai al cor per a veure de que ens hem de defensar. Així no es pot viure, i molt menys avançar.
També hem de ser conscients de que ni això ens ho posaran fàcil perquè, realment, tenen por del que pugui mostrar el referèndum… la mateixa que nosaltres podem tenir en sentit contrari al d'ells. Només el resultat que surti posarà a cadascú al seu lloc i es podrà, d'una vegada, uns, pot ser, deixar de somniar i els altres de fer por… o no.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
