Sovint penso que el discurs catalanista està faltat d’arguments. Compte, arguments n’hi ha, però els diferents sectors del catalanisme polític no els saben utilitzar. Dos exemples:
1. Els símbols. La senyera, la llengua, els segadors, el cat a les matrícules… són discursos que aconseguiran atreure a uns quants adeptes a la causa, però amb els quals no convenceràs al burgalès o palencià o murcià que viu al 2n 2a. Amb ell la llengua, la senyera i els segadors li és ben igual, per tant li serà igual el que tu li diguis. Però, i la butxaca? I si li toques la butxaca? La butxaca no té fronteres, no entén d’idiomes ni d’espanyolitat. La butxaca no és espanyola, és d’on li calgui ser. És doncs moment de centrar el discurs en l’economia. És cert que ja s’està començant a fer, però la paraula espoli i altres muletiiles repetides fa que perdi tota l’atenció. És hora de regenerar el discurs del catalanisme, deixant-nos de velles històries i començant a saber què és el que realment li importa a la gent. Bé, la regeneració del catalanisme necessita molt més que un article i molt més que un simple blocaire insuls. Passaré al segon punt.
2. La rèplica. He llegit sovint comentaris, respostes, articles… on, el simple argument per respondre a una argumentació – valgui la redundància – és "fatxa". Oh, què vell. Què vell i què trist. Home, ja no cal dir fatxes a tort i a dret. Tomba’l. No et dediquis a atacar-lo personalment, tomba’l per les seves idees. No et limitis a dir que el Losantos és un fatxa, demostra-li perquè no té raó. On es llegeix fatxa, col·loqui’s altres expressions igualment suades i cansades, com poden ser botifler, espanyolet o, encara pitjor, fer versions castellanes de noms catalans per ridiculitzar, com TVE3, o CyU. No és aquest el camí. El camí és dir a TV3 perquè no t’agrada el que fa, i dir a CIU perquè creus que és espanyolista. Amb insults i ridiculitzacions barates no arribarem enlloc.
En definitiva, és el moment de deixar-nos de banalitzar el nostre discurs i començar a argumentar com Déu mana. Amb arguments i un discurs ponderat és quan podrem avançar com a país. Fins a on, ja es veurà.
