Falta vestidor

Veure les cares de jugadors del nivell dels que tenim encaixant, una i altra vegada, derrotes fora de casa ja ens ha fet acabar la paciència. Els nostres jugadors són figures molt ben pagades d’un planeta privilegiat, com és el món del futbol. M’atreviria a dir que és dels millors planters que hem tingut mai en la història del club, però que pateix d’unes (bé, de més d’una) patologia que ja hem viscut en altres èpoques.
Per a mi, la qüestió més greu i que genera aquest col•lapse tècnic, incardinat amb un tansemenfotisme galopant, és la manca total de vestidor. Al Dream Team que tots tenim al cap va arribar un element que ens va revolucionar i que es deia Hristo Stòitxkov. Un paio malcarat, estimat pels culers i odiat per tots els altres, un jugador sempre passat de voltes a qui es va saber canalitzar. Us recorda algú? Potser l’Eto’o? Doncs al Hristo que va aterrar al Barça, entre d’altres coses imagino que més “tàctiques”, es diu que hi havia un tal José Mari Bakero que un dia que es passava el va agafar del coll de la samarreta i el va posar al seu lloc. Era un equip amb líders al vestidor, amb capitans que feien de capità i que sabien què suposa defensar la samarreta del Barça. Algú s’imagina avui quin principi d’autoritat hi ha al vestidor de Can Barça? Ja m’imagino que brasilers, portuguesos, francesos, etc. jugar al Barça és un honor en el seu currículum, però els capitans, aquells que han mamat el Barça des de ben petits han de transmetre que també és un orgull que cal defensar amb l’espasa a les dents.
Recordeu aquell Madrid decrèpit dels últims anys del Hierro? No jugaven a res, anaven setens a la Lliga… però van i guanyen una Copa d’Europa! Hi havia un vestidor que passava olímpicament d’un Del Bosque i es gestionava entre ells amb uns resultats excel•lents. Quan sortien per Europa amb la samarreta del Madrid notaves que la defensaven amb una força que intimidava els rivals.
Ara, a casa nostra, canviarem sistemes, ens acabarem treient Ronaldinho i Rijkaard, però si no enfortim el vestidor amb una gent que sigui capaç de transmetre energia a l’equip… tornarem a caure en els mateixos errors. I per cert, potser que algun dia ens fem mirar aquesta voracitat caïnítica que tenim. Aquí sí que no ens guanya ningú! Som especialistes, entre tots plegats, a carregar-nos els grans equips que hem tingut. Quan el Milan té un bon equip i guanya una Copa d’Europa, saps segur que és ferm candidat per a les tres o quatre properes temporades. Aquí, quan teníem un equipàs que podia fer història apuntat-se tres Champions seguides després de la de París… disfrutem massacrant-nos perquè ens estimem massa el Barça.