Manos Limpias i Ausbanc han caigut sota sospita d'extorsió: a canvi de diners deixaven de denunciar o retiraven denúncies. Casos similars s'han conegut al llarg del temps, sense conseqüències judicials, per part d'algun mitjà de comunicació; d'algun comitè sindical en casos de tancament d'empreses; o d'algun grup ecologista. /
Com dirien a casa meva: no hi ha un pam de net. El sindicat d'ultra dreta, però, mereix menció a part, perquè en el seu currículum hi figuren actuacions judicials empreses sota estricta finalitat política- contra l'independentisme-, basades en proves falses o falsejades per les clavegueres de l'Estat. /
Però també, accions que han posat el dit a la nafra de comportaments corruptes, probablement amb fins recaptatoris. Potser aquests fins en el cas Nóos, podrien haver estat el detonant de l'actuació contra Manos Limpias. Així ens trobaríem amb un xoc entre clavegueres de l'Estat, que aflora a la superfície quan un dels instruments dels serveis policials de la brigada político-social, que tant protegeix Fernández Díaz, es desboca; i en el descontrol acaba perjudicant a la cúpula de la casta de l'Estat que els alimenta. No queixalis la mà que et dóna de menjar, diu la dita popular. /
I en el cas Ausbanc, sembla ser que és per indicació dels bancs assetjats per denúncies perfectament justificades d'abusos als clients, que ha actuat la policia. Si és cert que Ausbanc feia xantatge amb les denúncies “pringarà”. Però, als ciutadans ens quedarà sempre el dubte de si els han endossat un mort, els bancs que practiquen el off shore, mentre putegen als usuaris amb hipoteques impossibles, o amb tancament del crèdit o amb productes fungibles per a avis desprevinguts. /
Però de tot plegat n'hem de fer examen de consciència. Perquè, on són les organitzacions d'esquerra i els sindicats que no s'han mogut per presentar les denúncies que tocava contra la casta? On són els periodistes d'investigació que només reflecteixen la porqueria quan aquesta ja ha aflorat? L'absència de la batalla jurídica contra els abusadors i corruptes dels partits i sindicats democràtics i de la premsa anomenada lliure, és la que deixa espai per a què oportunistes i franquistes com Miguel Bernad, aprofitin per vendre una ambivalent i contradictòria voluntat regeneradora. /
Fins que les organitzacions democràtiques i els ciutadans no assumim que democràcia no és votar només cada quatre anys, sinó exercir els drets com el de denúncia, la península estarà a la cua de la qualitat. / Però l'Espanya de matriu castellana, va quedar en poder de la casta, des dels Comuneros, i la gent valenta que s'hi rebel·la sempre són minoria. Ara mateix, amb un ministre retirat per Panamà i les Jersey, l'alcalde d'una capital de província acusat de corrupció i el president honorari del partit amb una multa bestial d'Hisenda, el PP continua apareixent com a primera força en les enquestes electorals. I amb un grau elevat de probabilitats que governi de la mà de Ciudadanos, l'enganyifa reformista més grossa que s'ha produït a Espanya des de Lerroux. “Lasciate ogni speranza” que deia Dante. L'Estat espanyol és l'infern./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2016/04/extorsio-81295.php
