“Exquisita proporcionalitat”

Avui al judici del procés hem après un nou concepte: l'”exquisita proporcionalitat”. L’autor intel·lectual de la brutal intervenció policial l’1-O i coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, ha exhibit una oratòria, un nivell de preparació i d’arguments per arruinar la vida als polítics independentistes com cap altre testimoni de l’exgovern espanyol. Tant ell com Enric Millo han tergiversat tot el que va passar la tardor de 2017 de manera estrastosfèrica, gairebé deixant entendre que hi havia guerrilles a Catalunya. Pérez de los Cobos ha parlat de violència dels manifestants durant la tardor i d’ús de la força de la policia només per combatre votants violents l’1-O, ha negat l’existència de càrregues policials aquell dia… L’argumentació estrella, però, ha estat la de l’”exquisita proporcionalitat” que van mostrar els policies als col•legis electorals. Pérez de los Cobos, que demà continuarà testificant, també ha dit que “va dubtar” dels Mossos durant tot l’any 2017, i que la relació amb Trapero era “difícil”. S’ha mostrat sòlid per intentar demostrar que la policia catalana no tenia intenció de desballestar el referèndum. I menys, de manera violenta. I no ho ha trobat excessivament difícil, ja que certament, els Mossos van evitar un repartiment de porres generalitzat a tot el país. Van primar el sentit comú a ser primitius i a la brutalitat. Un sentit comú que ni va tenir la policia espanyola, ni possiblement tindrà Marchena. Millo també s’ha mostrat ferm, dient que durant el setembre de 2017 hi va haver “desenes i desenes” d’actes intimidatoris, de fustigament, amenaçadors, i fins i tot violents. I en aquest calaix de sastre hi inclou les mobilitzacions en què manifestants anaven a cantar “Passi-ho bé” i “On són les urnes?” agents que escorcollaven tot tipus d’edificis. Tot i això, ha patit quan li han demanat que concretés suposats actes violents durant el setembre més enllà dels famosos vehicles de la Guàrdia Civil el 20-S. Sobre l’1-O, Millo també ha assegurat que hi va haver violència dels votants que, segons ell, van fer servir tàctiques com la “trampa del Fairy”. És a dir, ruixar el terra amb detergent per tal que els agents rellisquin i se’ls pugui pegar puntades al cap. Una història per a no dormir que ha causat molta fortuna a les xarxes socials, desencadenant tot tipus de comentaris burlescos o incrèduls. Tot plegat, sense comentaris: de pel•lícula de ciència-ficció, de món paral•lel, de Matrix… o d’estratègia molt ben coordinada per forçar unes penes meteòriques per als líders sobiranistes. L’Estat i tots els que van jugar un paper clau aquells dies busquen venjança per uns fets que van estar a prop de ser una revolució que desbordés Espanya de veritat.