Expliquin la veritat!

El desplegament massiu del PP d’aquest cap de setmana a Catalunya que sobre el paper va destinat a contra-argumentar el sobiranisme ha agafat, en canvi, la imatge colonial en què els generals venen a passar revista a les tropes sipaies (cipayas) que controlen la plantació fiscal. No crec que ningú dels qui se senten esclaus es converteixi amb aquest desplegament de força, ans al contrari. Deia Rajoy que ha vingut a explicar la veritat. L’única veritat és que es nega a canviar l’eina al servei de la casta extractiva que és l’Estat espanyol. Tota la resta és pólvora mullada.
Si Catalunya assoleix la sobirania, Espanya perd la quarta part del seu PIB, el 23% dels seus ingressos, la quarta part de l’exportació, la tercera part de l’exportació d’alt valor afegit, el 40% de la recerca d’excel·lència i la tercera part del turisme, entre d’altres dades abassegadores.
És interessant fer una comparativa amb Euskalerria. Espanya, de facto, admet perdre el PIB generat al País Basc i Navarra, els ingressos del qual resten quasi totalment allà mateix. I hi ha algun dependentista que argumenta que Espanya es pot permetre de prescindir del 8% del total de PIB, però no del 19%. Una gran fal·làcia, perquè al 8% ja fa segles que hi ha renunciat. Però atenció, si mirem l’impacte en termes relatius, la renúncia d’Espanya al PIB basc té uns efectes tan dolorosos com la pèrdua que suposarà el 19% català. Espanya per mantenir Euskalerria a dins renuncia a uns 600 euros de PIB per càpita. I Catalunya contribueix a PIB per càpita en termes relatius entre 500 i 700 euros per càpita més.
De fet, si es compta que el PIB d’Euskadi i Navarra pràcticament no es pot computar com a pertanyent del conjunt , amb un cupo i quota infravalorats, i se li descompta en el futur una xifra similar per Catalunya, el PIB real per càpita espanyol és més de 1000 euros inferiors al nominal actual.
La pèrdua de posicions d’Espanya en el marc europeu està cantada en termes relatius i, fins i tot, absoluts. Com ara en població, on passa a estar per darrera de Polònia i Ucraïna, amb la conseqüent pèrdua de pes polític.
Catalunya en població se situaria al darrera de Suïssa. Amb èxits en recerca avançada ja estem al nivell de Suïssa que encapçala el rànking amb algun país nòrdic i Israel.
Si especulem en altres àmbits geopolítics, que algú es dediqui a fer números sobre el paper que tindria Catalunya com a Estat Iberoamericà. Els avanço algunes dades: encapçalaria el PIB per càpita, en PIB absolut la novena posició i en població la setzena. Falta contrastar en recerca, en indústria en turisme etc. Seríem al capdavant en quasi tot. És fàcil deduir, doncs, la capacitat d’interrelació d’aquesta posició amb el món sud-americà, o, a més, no portant el ròssec neocolonial que continua arrossegant Espanya a les seves activitats americanes.
Senyors del PP (i del PSOE/PSC) vostès ja han explicat abastament la seva negativa a que els catalans votin; i la seva aposta per la sacrosanta unitat pàtria. Ara, per què no expliquen als seus electors espanyols com d’estratègica ha estat Catalunya per a què el conjunt de l’Estat no fes el ridícul en molts dels rànkings internacionals? Detallin sense falses balances fiscals el generós Pla Marshall que els ciutadans catalans han finançat a la resta de la península, bona part del qual s’ha quedat en mans de la casta. I, un cop explicat tot això, expliquin què han fet de malament perquè el 83% de la població vol decidir votar a Catalunya, i més de dos terços ho volen fer per un Estat català, abandonant l’espanyol. Per què no expliquen aquesta veritat als seus electors, en comptes de venir a fer desfilar les tropes sipaies?
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/01/expliquin_la_veritat_50838.php