La setmana passada vaig explicar la realitat nacional de Catalunya i també el procés de consultes d’independència a una vintena d’eurodiputats que formen part de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües. Entre els assistents, també hi havia un representant de l’Alt Comissionat per a les Minories Nacionals de l’OSCE.
És cert que, a priori, totes les qüestions ‘nacionalistes’ es veuen amb cert recel des d’Europa. Però com en tot a la vida, hi ha moltes escletxes. I les podem aprofitar per provar de capgirar idees preestablertes o, si més no, per desactivar apriorismes no fonamentats. Per exemple, és preferible vincular la independència a un moviment democràtic, i no pas relacionar-ho al nacionalisme. No cal que us recordi que la paraula ‘nacionalisme’ està molt denostada a Europa, i no només pel nazisme, que n’és el principal responsable, sinó que també perquè s’identifica amb la dinàmica dels estats que, per avantposar els seus interessos, frenen constantment el desenvolupament de la Unió i, per tant, els interessos dels ciutadans europeus.
En segon lloc, també hi ha molts diputats hongaresos, suecs i alemanys, entre d’altres nacions, que són minories als estats de la Unió on resideixen, i que estan a favor dels drets de les comunitats nacionals. Molts d’aquests diputats pertanyen al grup socialista i al popular i, per tant, és una escletxa més que tenim per trencar l’homogeneïtat dels dos principals grups de l’Eurocambra en qüestions nacionals.
Finalment, hi ha un altre factor indispensable per fer entendre als eurodiputats el desig de llibertat del poble català: la confiança que els eurodiputats catalans podem generar entre els nostres companys de grup parlamentari. Una confiança que es construeix treballant dia a dia en una gran diversitat de temes. Compartint-hi punts de vista, i avançant plegats políticament. Pot semblar una feina amb poc impacte, però cal tenir en compte que la gran majoria d’eurodiputats tenen, al seus països, grans altaveus (taules rodones en què participen, gent amb qui parlen, entrevistes als mitjans de comunicació, etc.).
Com canta Obrint Pas, som la cançó que mai s’acaba. Som la gota malaia. I també som el futur per començar. Una història per guanyar.
