El que va passar al Charlie Hebdo va ser una autèntica tragèdia condemnada des de tots els llocs del món. Cap persona ha passat per alt l'assassinat de les víctimes a la publicació francesa. La lluita sagnant i les amenaces d’un conjunt de persones, no ha de ser representativa de tot un poble. Açò tampoc justifica les modificacions al codi penal pactades pels dos grans partits PP i PSOE. A la proposició de llei de reforma del codi penal estableixen la presó permanent revisable, ras i curt, legalitzen un tipus de cadena perpètua encoberta.
El percentatge de persones mortes pel terrorisme gihadista no deixa de ser baix; cal aclarir que les persones migrants i/o musulmanes implicades en aquest tipus de terrorisme són una ínfima minoria comparat amb el terrorisme masclista. Però és la principal por, l'excusa perfecta per a parlar d'occident (liberal i imperialista) i l'orient, d'una lluita mundial i un conflicte omnipresent davant el que s’ha de prendre part, per suposat de la “postura correcta” occident el paradigma de la llibertat.
Així, els estats juguen amb l'anomenada “doctrina del xoc”. Fent i desfent legalment per privar-nos de drets amb l'excusa de mantenir l'ordre i la seguretat, perquè si tenim por i identifiquem clarament un enemic, ens sotmetrem sense resistència. És el sistema qui promou la xenofòbia quan i com li convé, dividint el món amb el “xoc de civilitzacions” i usant la democràcia com a pretext. (El concepte de “xoc de civilitzacions” ha sigut definit per un ultraconservador americà, Samuel Hungtinton, que defensa la superioritat d'occident i la impossibilitat de conciliació, apostant per combatre orient com a única eixida).
El terrorisme masclista va assassinar, només a l'estat espanyol 70 dones el 2014, 7 dones al País Valencià i 26 als Països Catalans com confirmen les dades de la Coordinadora Feminista del PV. Les xifres no sembla que hagen de canviar molt aquest any, a jutjar per les quatre dones assassinades de cap d’any fins ara i sis a l'estat espanyol, quasi una per setmana. El nombre de víctimes s’eleva fins a les 700 a l'última dècada. Per què aquest tema no ens impacta com ho fa el terrorisme gihadista, tot i que les estadístiques confirmen la gravetat i presència de l'assumpte?
Hem assumit l'existència del terrorisme gihadista, i no passa el mateix amb el terrorisme masclista. El gihadisme es veu, té presència, té líders amb un rostre determinat, té a gent amb armes, formant-se, i quan es manifesta és impactant; moltes morts en un sol acte, tirs, sang als carrers, gent corrent d'una part a una altra, caos…
El terrorisme masclista no es veu, no existeix. El sistema patriarcal no sembla un fet evident i en conseqüència, el masclisme s'assumeix com a normal. Els assassinats de les dones no són morts d'estat, són casos suposadament aïllats que res tenen a veure amb una violència de caràcter estructural, encara que si ho siga. Com digué Monarrez, el feminicidi “és el més greu i condemnable acte de violència contra les dones, que no solament implica un acte de barbàrie, sinó un dels símptomes més clars d'una societat històricament desigual. Una de les possibles explicacions assenyalen que el feminicidi no només se circumscriu al acte homicida; sinó a un context més complex que inclou la trama social, política, cultural i econòmica que ho propicia”.
Som nosaltres, occident “el món èticament superior” el que fa campanyes contra la violència de gènere, el què passa per alt paraules com las de l'arquebisbe de Granada justificant la violació després d’haver enviat a presó a l'imam de Fuengirola per escriure un llibre on explicava com pegar les dones sense deixar marques. Els dos haurien d'haver estat jutjats amb presó i inhabilitats per a sempre per les estructures religioses que els sostenen. Som nosaltres qui comentem, amb la boca plena de igualtat, llibertat i progrés, que són “els altres”, orient, “els que estan per baix”, denunciant els seus llibres, les seues creences i la seua opressió de les dones.
Hipòcritament, ens sobra amb unes disculpes de l'alcalde de Valladolid després de declarar que les dones acusem als homes de violació per fer-los la vida impossible. És la nostra societat, l'occidental, a on un de cada tres homes estudiants manifesta que violaria a una dona si no haguera de patir les conseqüències (segons un estudi als Estats Units, 'Denying Rape but Endorsing Forceful Intercourse: Exploring Differences Among Responders’). A l' Estat Espanyol, un de cada tres joves considera “acceptable” prohibir a la seua parella que treballe o veja la seua família (segons el CIS). A Europa, més de la meitat de les dones han patit assetjament sexual (Agència dels Drets Fonamentals de la UE). Som nosaltres qui insensibilitzem la lluita feminista equiparant-la erròniament al masclisme i la ignorem quan parlem d'història i d'educació…
Per suposat, les víctimes no són més o menys importants, totes importen. El debat no és aquest. Són persones assassinades injustament, siga terrorisme gihadista o masclista. Però es fa necessari qüestionar la nova llei i les mesures de l'Estat Espanyol com a còmplice del terror, que ens priva de drets i fa ús d'un tema que dóna publicitat i vots, mentre que d'altres amb més morts i denúncies, són silenciats, invisibilitats, en detriment de la democràcia, la igualtat i la justícia social.
Carme Godino, Joves pel Dret a Decidir (JODaD)
