Ara que veiem imatges poc reconfortants sobre un determinat turisme de hooligans en algun punt de la Costa Brava, és bo recordar la cooperació entre alcaldies i la Generalitat en les dues darreres legislatures per combatre el fenomen i per accelerar la transformació cap el model de turisme sostenible. Segons la OMT, recordem-ho, sostenibilitat turística implica respecte pel territori, promoció econòmica integral i respecte i potenciació de la identitat.
La tasca feta els darrers vuit anys posen les bases pel canvi de model. La llei de costes, la llei del paisatge, la potenciació dels espais naturals protegits , la planificació regional i el Pla de turisme de muntanya van cobrir sobradament el primer factor de la sostenibilitat. En el segon factor, s’ha facilitat la innovació del sector de l’hosteleria, amb noves inversions en pimes a través del Pladetur, superant els 12 milions d’euros. Però es va anar més enllà: empreses existents o noves de turisme actiu van rebre una empenta. Viatges en globus, Cabanes als arbres, Parc animal de Molló, bateig de l’aire a Empuriabrava, o bateig de l’aigua en el submarinisme de l’Estartit, empreses de cavalls, de kaiacs al Ter… Afegim-hi l’oferta de golf, de centres termals i el suport a la creació del segon casino a Lloret veurem que pel que fa a les activitats de turisme actiu si se sabessin empaquetar hi hauria una oferta capaç de superar l’atractiu de qualsevol macroparc temàtic. Una de les bases del turisme de les experiències i emocions.
Al costat d’aquestes, el món agroalimentari, l’artesania i la indústria cultural són àmbits que poden ser estirats pel turisme. S’hi va apostar des d’Artesania de Catalunya amb la marca Empremtes de Catalunya. Amb l’estirada mediàtica de la gastronomia de qualitat dels nostres cuiners, molts productors particulars o cooperatius s’han posat les piles transformant els seus cellers o centres d’elaboració artesanal o industrial en destinacions turístiques. Des de la fàbrica de galetes Birba fins al celler de Vilajuïga passant per nombrosos altres obradors de formatge, d’embotits o de plantes aromàtiques s’incrementa l’objectiu de la venda directa acompanyada, un cop més, d’experiències singulars.
Finalment, tercer factor de sostenibilitat: la identitat. La tasca d’enginyeria turística del patrimoni es va fer amb el Pla de recursos intangibles turístics. Les comarques gironines, com tot Catalunya, tenen un enorme patrimoni immaterial i material del que es pot millorar molt la seva interpretació. Des de l’Empúries grega fins als camins de l’exili – museu a la Jonquera- hi ha un recorregut sobre fets i personatges històrics, mítics o literaris que són la base d’una planificació turística de qualitat. La medievalitat amb el Camí de St Jaume, de St Pere de Roda a Montserrat, la ruta del Pirineu comtal sobre els orígens de Catalunya, amb recorregut pels comtats d’Empúries, Besalú, Ripollès, la Cerdanya i la Girona Carolíngia. Pendents de potenciar: l’època baixmedieval, la que en el Pla s’anomenava la Catalunya rebel i la de les guerres del francès i les idees republicanes i federals. Per balanç, nous centres d’interpretació i la construcció de Centres d’acollida turística (Cat a Ripoll,Puigcerdà,Vilajuïga). I finalment, l’àmbit de la literatura, l’art(Dalí), les festes populars i la gastronomia, amb suport a diverses tematitzacions del paisatge artístic a Cadaqués, el CAT de Palafrugell dedicat a la gastronomia i el centre d’interpretació de Verges “El país petit” de la processó a Lluís Llach. Aquesta aposta és la què pot fer-nos avançar en el turisme de les experiències, el turisme sostenible.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/442768.html
