Aquell Alfonso Guerra tan socialista, que es va convertir en bastió i purificador del Govern de Felipe González i que, finalment va col·locar un germà que li va resultar corrupte; doncs aquest Guerra, juntament amb González, capitalista de casals al Marroc, s’han convertit en vertaders bombarders contra el dret a decidir dels catalans. El tal Guerra en una entrevista a El Mundo s’ha atrevit a dir que TV3 era el vertader càncer de Catalunya. Sempre que TV3 ha trobat analistes neutrals ha quedat demostrat que era una de les televisions més objectives que existien a l’Estat espanyol, però l’ex-vicepresident del Govern espanyol diu, sense to ni so, que els treballadors de TV3 han entregat l’ànima al dimoni secessionista. Aquests que varen ser laics mentre els va convenir ara han tornat donar vida a l’infern per enviar-hi la majoria de catalans, perquè encara que ho diguin no deuen ser minoria, ja que si ho fossin, farien el referèndum que demana el poble… o la majoria del poble… mentre no es demostri el contrari. També, i per poder mantenir l’estatus de panxacontent és totalment partidari del 155, i troba que es va aplicar malament i amb limitacions. Aquí teniu un partidari dels tancs.
Com no podia ser d’un altra manera, la justícia espanyola al servei d’Espanya va a la caça i captura d’un agent dels mossos d’esquadra, perquè va encoratjar els seus subordinats a no pegar als votants. L’encarregat és el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Mollet del Vallès, que investiga aquest comandament policial, identificat amb el número 2.450, pels delictes de desobediència, omissió del deure de perseguir delictes, com el de votar, per coacció i mòbing. Ha estat delatat per un altre agent que era al lloc on s’havien impartit les ordres, segons El Mundo. El per què de les acusacions es pot trobar en una sèrie de frases que va pronunciar el sergent. Aquí les teniu: “la meva germana està votant”, mentre mostrava una foto del seu mòbil, “ningú em veurà pegant al meu poble ni a la meva gent, ni retirant urnes”, “hauríeu d’estar orgullosos de l’uniforme que porteu, sou la policia del poble de Catalunya i allà on anem ens aplaudeixen i ens posen flors”, “Qui no ho vegi així és un feixista i avui es treballarà així.” Li han imputat altres accions i per això serà duit a judici.
L’Assemblea d’Extremadura va aprovar una moció en què es demanava de manera ferma que es tornàs aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya i que, per tant, el Govern espanyol abandonàs la bilateralitat que mantenia amb l’executiu de Quim Torra. La iniciativa, a proposta del PP, va ser aprovada pel PP, “Cs i el PSOE; Podem hi va votar en contra. Cap diferència ni una amb el règim de repressió dels darrers 300 anys i en la mateixa línia del franquisme. A qui volen enganar quan es consideren no franquistes i no fatxes?
Els meus darrers 30 anys de vida activa vaig poder fer ensenyament en català, en un centre en què es feia ensenyament en català i on teòricament el català era o havia de ser la llengua vehicular. A partir d’una pràctica seriosa vaig poder comprovar com aquest sistema era l’únic que possibilitava als no catalanoparlants l’aprenentatge de la llengua catalana, i també s’aprenia la llengua castellana. Era la manera en què es complien els objectius prevists a la Llei de Normalització Lingüística i a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Pràctiques i estudis semblants i segur que millors han demostrat el mateix al Principat, a totes aquestes escoles a les quals, equivocadament, es diu que fan immersió lingüística. Doncs, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sis interlocutòries a les quals obliga el Departament d’Ensenyament a canviar el model lingüístic en alguns cursos de tres centres educatius a petició de sis famílies, els fills de les quals rebran com a mínim el 25% de les classes en castellà.
La resolució del TSJC afecta dues escoles de Barcelona i una de Tarragona i els obligarà a realitzar un mínim de 6,25 hores –de les 25 setmanals– en castellà, fet que suposa utilitzar el castellà ‘a més de l’àrea, matèria o assignatura corresponent al seu aprenentatge, en una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal’. No calia fer-ho, però la malícia i la maledicció de certes persones entossudides a fer desaparèixer la llengua que ens distingeix dels espanyols, cosa que sempre ha passat, i ha passat sempre, perquè Espanya no s’ha volgut fer seva la llengua dels seus pobles, de les seves nacions, l’ha menyspreada, l’ha perseguida, l’ha reprimida i l’ha volguda exterminar. I per mor de tots aquests desitjos, els parlants d’aquesta llengua han esgotat la paciència i volen fer la seva vida sense dependre de qui els abomina. No volen continuar essent discriminats.
