Exigim la dimissió de Llanos de Luna al Congrés i el PP se’n fot

Exigim des de la tribuna del Congrés la dimissió de la Delegada del Govern espanyol per haver homenatjat la División Azul en un acte oficial celebrat en una caserna de la Guàrdia Civil. A Alemanya aquesta persona no solament hagués hagut de dimitir, sinó que a hores d'ara ja hauria estat inculpada judicialment. A l'Estat espanyol, res. Ni tan sols reacciona el Congrés. Al contrari, tant-me'n fotisme i reprovació de la presidència. Què por esperar-se'n tanmateix? No fou Bono qui, essent ministre, va fer-los desfilar en el Día de las Fuerzas Armadas?
D'exemples del model espanyol d'impunitat, n'hi ha un munt: al mateix parlament espanyol té dedicada una sala on s'hi aproven lleis democràtiques a Manuel Fraga. Impensable, certament, al Bundestag alemany.
Però no hi fa res, continuen parlant-nos hipòcritament de valors democràtics, tot i que ni tan sols van aprovar una Llei de la Memòria que ni reconeixia jurídicament els represaliats com a víctimes. I I volen donar-nos lliçons!
De fet, per què Fraga hagués hagut de demanar perdó abans d'anar-se'n a l'infern? Que potser ho ha fet el Cap d'Estat per la seva complicitat amb la Dictadura i els assassinats d'Estat essent Príncep d'Espanya?
I la roda perversa continua girant: Margallo dinamitant la causa oberta a la Cort Suprema argentina contra torturadors i polítics de la Dictadura, d'entre els quals Martín Villa i el sogre de Gallardón Utrera Molina.
Els diputats del PP protesten quan se'ls recorda la seva poca-vergonya i els del PSOE no miren a la cara. Qui va endegar les reformes per desterrar la justícia universal de la legislació espanyola: lamentable que els ciutadans hagin de recórrer a altres països per donar una oportunitat a fer reeixir la Veritat, la Justícia i la Reparació de les víctimes d'un règim que fou condemnat per Nacions Unides per haver comès Crims contra la Humanitat.
Els diputats del PP protesten! Insensats! No s'adonen que llur comportament afebleix i molt els valors democràtics de la societat, els relativitza fins a extrems de posar-los en escac. La realitat és lamentable: PP i PSOE han segellat el model espanyol d'impunitat, que és com es conèix en el món la situació que es dóna a Espanya: més de cent mil persones en foses o cunetes, el manteniment del mausoleu del Valle de Los Caídos, la negativa a anul•lar la sentència del President Companys, l'establiment d'una clara diferenciació entre víctimes reconegudes (les d'ETA, per exemple) i les invisibles, les víctimes del terrorisme. d'Estat o del grups feixistes.
I ara la banalització del nazisme associat a Catalunya. Qui s'estranya que la televisió pública madrilenya no vulgui rectificar? Com han de corregir els qui no han condemnat el Franquisme? El problema, no ens enganyem el té la societat espanyola, tan malalta que permet i aplaudeix que dirigents socialistes com Rodríguez Ibarra afirmin que Mas “quiere atacar el sistema desde dentro como hicieron Mussolini o Hitler”, que un expresident del Congrés socialista deixi dit en una televisió que el nacionalisme català està més proper a Hitler que a la democràcia o que Francisco Vázquez denunciï com a igual la situació dels jueus perseguit pels nazis que els nens escolaritzats en català.
Quina paradoxa, a Alemanya, a Itàlia, a França es persegueix l'apologia del feixisme i a Espanya es mimetitza amb el poder democràtic i es publicita des de la governació.