Us faig a mans l’article publicat al número 1370 d’El Temps corresponent al 14 de setembre de 2010
Sovint, s’afirma que la felicitat és una benedicció reservada a molts pocs i que, un cop assolida, acostuma a ser efímera. I, probablement, dos dels seus pitjors enemics són la gelosia i l’enveja. Dos sentiments fonamentats en la inseguretat, tan consubstancial a la nostra condició humana. De fet, és l’escassa confiança en nosaltres mateixos allò que ens fa pensar que les persones que estimem prefereixen alguna altra persona i que allò que nosaltres tenim mai val tant com el que tenen els altres.
En aquestes circumstàncies, doncs, la millor vacuna és l’autoconfiança. I, atès que els economistes asseguren que una de les possibles definicions del concepte “equilibri” és la correspondència entre el resultat d’una acció i les expectatives que existien abans de realitzar-la, aquesta seguretat en un mateix està reservada a aquells que saben modular la relació entre els objectius que voldrien assolir i l’esforç que podem concretar per assolir-los. I, sens dubte, els reptes han de ser prou ambiciosos (per tal que ens resultin estimulants) i no del tot irreals (per estalviar-nos una depressió). En realitat, la maximització de l’aprenentatge funciona exactament d’aquesta manera. En un etern estira i arronsa entre el saber i l’aprenent. I precisament així és com construïm el coneixement de nosaltres mateixos.
No tot és al nostre abast. No podem estar a tot arreu al mateix temps. No tot ho podem obtenir a l’instant. I no tot ho podem fer sols. I, per tant, sovint, en les relacions amoroses amb un altre ésser humà o amb una causa política, per posar tan sols dos exemples prou evidents, ens convé transitar del “jo” al “nosaltres”. Treballar en equip ens permet ser un subjecte més fort, accelerar el ritme de les nostres consecucions, estar en més llocs simultàniament i conquerir cims que, individualment, haurien resultat inabastables.
Ara bé, “treballar en equip” exigeix serenitat, coratge, amabilitat, esforç, rigor, humilitat, ambició… Exigeix que cada un dels membres es conegui prou bé a ell mateix i als seus companys per saber quin lloc ha d’ocupar en l’equip. I, per tant, quins han d’ocupar els altres. I, també, quins hauríem d’anar ocupant tots plegats, en els successius futurs del nostre esdevenir col•lectiu. En definitiva, hem de ser exigents i generosos, tant amb els nostres companys com amb nosaltres mateixos. L’aplicació d’aquests principis, sens dubte, també seran fonamentals per fer avançar l’independentisme en aquests moments determinants que vivim.
