A finals de gener el coronel Amadeo Martínez Inglés va filtrar a la premsa l’existència d’un pla de contingència que les Forces Armades haurien presentat a la presidència del govern espanyol, el qual tindria l’objectiu d’evitar la consulta sobiranista fixada pel 9 de novembre. La filtració l’ha fet exclusivament perquè, saltant la qüestió al debat públic, els dirigents de l’estat deixin de contemplar l’ús de la força com una solució final al “problema catalán”.
No deixa de ser una trista ironia que el mateixos polítics que fan una nova llei de l’avortament per -diuen- protegir el dret a la vida, es plantegin posar en marxa uns resorts que podrien comportar la mort de ciutadans catalans.
Manuel Azaña, a les seves memòries, comenta que una persona de la seva coneixença li va parlar de la necessitat de bombardejar Barcelona cada 50 anys. Com que la darrera vegada va ser el 1939 i en portem 25 de retard, alguns politicastres i militarots reaccionaris deuen pensar que ja toca.
Entretant, cap de les nostres autoritats autonòmiques s’ha pronunciat al respecte, com si no parlant-ne el problema desaparegués. Qui sí n’ha parlat han estat alguns articulistes –la majoria per negar cap credibilitat a les paraules de Martínez Inglés- i d’altres, com el Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), denunciant aquesta filtració com a “estratègia de la por” i reclamant a la premsa catalana no es faci ressò d’aquest tema.
Per contra, el veritable discurs de la por sí que el fan ultres d’alta graduació, des del general Mena Aguado al general Chicharro, passant pel coronel Alamán. El darrer pronunciament va ser fa poc més d’un mes, on durant la Pasqua Militar celebrada a Madrid el ministre de Defensa, Pedro Morenés, va admetre la “inquietud y preocupación” pel procés català que es té a la cúpula de les Fuerzas Armadas.
Qui és Amadeo Martínez Inglés?
Els que coneixem al coronel Amadeo Martínez Inglés sabem tres coses. La primera és que ell mai no denunciaria res sobre el que no en tingués proves o sospites ben fonamentades. La segona, que en cap cas no atemptaria contra les aspiracions legítimes i democràtiques dels catalans. I la tercera és que la seva incansable lluita per la Tercera República li ha dut maldecaps i condemnes de tot tipus, i no per això ha renunciat als seus ideals de justícia i democràcia. Ell forma part d’un corrent –malauradament minoritari- dins l’exèrcit espanyol d’oficials republicans i progressistes, en la millor tradició del capità Fermín Galán, el general Eduardo López Ochoa o el coronel Antonio Escobar.
Martínez Inglés (Saragossa, 1936) és un veterà de la Guerra d’Ifni on va guanyar la Medalla al Mèrit Militar per accions heroiques darrera les línies enemigues. Posteriorment va arribar a l’Estat Major de l’Exèrcit espanyol, sent-ne el responsable de Mobilització i cap de la Brigada d’Infanteria de Saragossa. També ha estat professor d’Història Militar i Estratègia a l’Escola d’Estat Major de Madrid.
El 1989 va publicar el llibre España indefensa pel qual va ser empresonat pel llavors ministre de Defensa socialista, Narcís Serra, a la penitenciaria militar d’Alcalá de Henares. Allà va coincidir amb el general Jaime Milans del Bosch, condemnat pel 23-F, que li va donar detalls de primera mà de com el cop d’estat havia estat ordenat pel rei Juan Carlos I a través del seu propi preceptor i secretari personal, el general Alfonso Armada.
El coronel, que es declara republicà, federalista i d’esquerres, és un gran amic de Catalunya i un aliat de la seva llibertat nacional. Recordem les seves paraules: “Cataluña será lo que los catalanes quieran”. Sobre la consulta ha dit: “La consulta catalana es legítima en un estado democrático” o “El ¡Dejadnos hablar! catalán lleva encerrado en sí mismo su legitimidad”. I al saber els plans sobre la intervenció militar a Catalunya, ha adreçat una advertència a Mariano Rajoy: “Cuidado señor Presidente: ¡Si el Ejército interviene en Cataluña, habrá guerra civil!”.
Quin és el possible pla?
Només tres dies després que el coronel Martínez Inglés fes la seva revelació, el diari El País titulava: “El Ejército planea reorganizar sus tropas en Euskadi, Aragón y Cataluña”. En la mateixa informació s’anunciava la creació de les Brigadas Orgánicas Polivalentes (BOP) dependents del Núcleo de Fuerza Conjunta que, segons l’almirall general Fernando García Sánchez, cap de l’Estat Major de la Defensa, “debe alcanzar su plena capacidad operativa antes del verano”. Aquesta força conjunta composta de paracaigudistes, tropes de muntanya i unitats de cavalleria (vehicles motoritzats i blindats lleugers) serà de 15.000 efectius, un terç dels quals (5.000) es destinaran a “operaciones de carácter exclusivamente nacional”.
Com podem veure es tracta d’una força d’acció ràpida, capaç de desplegar-se amb agilitat i dotada amb armament lleuger. Res de caça-bombarders, fragates, tancs o artilleria pesada la mobilització dels quals requeriria l’autorització de l’OTAN i la UE.
La resolució de l’operatiu, que no tindria una durada superior a les dotze hores, pot anar encaminada a repetir un esquema semblant al dels Fets d’Octubre, del qual enguany es commemoraran els 80 anys. Això és detenint el govern de la Generalitat i els seus aliats, intervenint els mitjans de comunicació, ocupant les infraestructures estratègiques, i desarticulant la capacitat de resistència dels independentistes en menys d’un dia.
La data límit per actuar seria el dilluns 20 d’octubre amb l’objectiu d’impedir l’inici de la campanya electoral de la consulta. El cop militar probablement aniria paral·lel a un de civil, destinat a aturar protestes i sancions internacionals.
Tanmateix, el coronel Martínez Inglés ja ha avisat que aquest pla està condemnat al fracàs. Perquè si bé una força armada de cinc mil homes podria servir per arrestar el govern català, els diputats sobiranistes, i els quadres de partits, associacions i sindicats, més els partidaris del dret a decidir que el CNI considerés “perillosos”, no preveu una actuació perllongada sobre el terreny. Malgrat la rapidesa, la sorpresa i la violència d’acció, els uniformats espanyols s’enfrontarien a un escenari incert, on més de la meitat dels 7,5 milions d’habitants del Principat són desafectes a Espanya.
Els estrategs de les FAS sembla que tampoc no hagin previst que davant de l’estat de setge molts independentistes iniciessin una resistència activa o passiva contra l’ocupació. Ni que a Catalunya hi ha més de 27.000 agents armats entre mossos d’esquadra i policies locals que, davant la invasió, podrien fer costat a la Generalitat.
El coronel calcula que per ocupar els 32.000 km quadrats del nostre país només amb armament lleuger caldrien aproximadament uns 270.000 soldats, 100.000 dels quals únicament per controlar la ciutat de Barcelona. Inclús si per complementar les forces armades el Ministeri de l’Interior desplegués la totalitat dels 80.210 membres de la Guardia Civil no s’assoliria una xifra que permetés assegurar el domini total del territori. I això sense calcular el descrèdit internacional i el cost econòmic per a les arques de l’estat que suposaria mantenir obert el front català.
La veracitat de la informació
Tot i que el coronel Martínez Inglés porta ja anys apartat del servei actiu, s’ha pogut mantenir puntualment informat d’algunes informacions sensibles. En part perquè, sortosament, dins l’exèrcit espanyol no és l’únic oficial que té simpaties republicanes i democràtiques. També s’ha dit que és impossible que hi hagi filtracions d’aquest nivell, sense tenir en compte que regularment n’hi ha hagut, i algunes de molt sonades. Algú recorda el cèlebre cas dels arxius classificats Papa Tango i Papa Golf?
Hem de recordar per últim, que aquests documents estarien presumptament sobre la taula tant de la presidència del Govern com de La Zarzuela, però encara no han obtingut el plàcet. De fet, estem davant d’una operació d’últim recurs per evitar una Declaració Unilateral d’Independència o la consulta que, segons les estadístiques que maneguen a Madrid, seria àmpliament favorable a la secessió. O sigui, que abans d’activar-se encara s’hauria de suspendre l’autonomia pel Congrés i el Senat, i cremar successives etapes: la política, la judicial i la policial.
Amb tot –i d’aquí la insistència del coronel- és prioritari que el Govern de la Generalitat estigui preparat amb la hipòtesi de veure’s enfrontat a una situació de força real, i que l’independentisme estigui disposat a assumir baixes. Cal tenir present que l’exèrcit espanyol mai ha renunciat a cap territori sense deixar víctimes enrere. I un govern que encara els problemes del segle XXI utilitzant els paràmetres del XIX, per què no pot actuar com en els anys més foscos del XX? A més, per desgràcia dels demòcrates i pacifistes, a Espanya encara hi ha alguns energúmens disposats a assassinar en nom de la Madre Patria.
En cap cas això és el discurs de la por sinó d’una possibilitat que malauradament pot esdevenir real. Dels catalans depèn, si volem reeixir en els nostres anhels d’independència, prendre’ns-ho seriosament i actuar en conseqüència o fer la tàctica de l’estruç. Pensem per un moment que som troians assetjats i Amadeo Martínez Inglés s’ha convertit en la nostra Cassandra. De nosaltres únicament és la responsabilitat de fer-li cas i conjurar el perill, o pensar que ja ho tenim tot guanyat i llençar-nos de cap a la desenfrena de la festa. La victòria o la derrota pot dependre senzillament d’estar amatents davant uns avisos que, a risc personal seu, ens ha fet arribar un valent coronel aragonès.
PS. Aquest article ha estat elaborat en la seva totalitat amb dades, comentaris i opinions que m’ha fet arribar el coronel Amadeo Martínez Inglés en els darrers dies.
