El darrer informe IDESCAT publicat fa poc indica que des de l'any 2010 al 2014 el preu del KWh ha pujat un 33% i el m3 de gas, un 24% en les despeses de les llars catalanes; malgrat el descens del consum en un 30% i un 16% respectivament fruit de l'estalvi. L'augment de la despesa dels serveis oligopòlics ha comportat una disminució del consum de roba i calçat, el mobiliari, l'equipament de la llar i la conservació de l'habitatge. També baixen transport, hotels, cafès, restaurants, espectacles i cultura. Només puja en aquest quinqueni la despesa en educació i salut./
Mentre al món es creen 400.000 llocs energies renovables i se'n destrueixen 280.000 en energies fòssils a Espanya entre 2008 i 2014 s'ha passat de 136.000 llocs de treball en renovables a només 70.000 llocs disminuint el pes del consum de renovables sobre el total. La supressió de primes, la reducció d'ajuts promesos, la sobredimensió del sistema elèctric i l'impost al sol són algunes de les decisions polítiques al servei dels Kilowatio-tinents que controlen el BOE amb portes giratòries./ Com és habitual en temps de crisi econòmica i baixa recaptació disminueix el dèficit fiscal de Catalunya amb l'EStat.Els càlculs recents publicats pel 2012 donen 14.623 milions € de dèficit: un 7,5% del PIB català. En tot cas, a la banda baixa sempre ens hi trobem a l'entorn del 7% del PIb i a la banda alta el 10% del PIB. Un escàndol en plena negociació dels pressupostos socials de resistència que la CUP s'obsessiona en empitjorar. Amb gran entusiasme de la caverna./
La crisi sector químic que amenaça un miler de treballadors del sector és un atac en tota regla a un secor pesat de la indústria que no es comporta de forma nòmada com d'altres scetors. Quan una química pesada abandona és perquè el seu maltracte és estructural i no percep que aquest canvii. L'energia més cara d'Europa, el bloqueig de l'Estat al corredor mediterrani i la manca de suport esttal a la reconversió que la UE ha fet obligatòria abans de la fi del 2017. La presència dle 70% de la indústria que sria objecte del suport a Catalunya expliquen aquest nou episodi de la guerra econòmica Madrid-Catalunya./
L'enquesta de condicions de vida de l'INE corrobora que el 2014 una de cada cinc persones vivia sota el llindar de la pobresa. Els més vulnerables: aturats, menors de 16 anys, estarngers i llars monoparentals. El 13,7% de les famílies té moltes dificultats d'arribara fi de mes i el 40,6% asseguren no poder-se permetre anar de vacances. Els fons de pensions han estat buidats els darrers quatre anys, perdent la meitat dels diners que tenia, posant en perill el sistema de la Seguretat Social perquè el deixa sense reserva d'emergència i perquè cauen en oicat els interessos que es cobraven pels fons. Només enguany de genr a març els interessos van disminuir el 30%. El Govern del PP ha posat la à a la caixa de les pensions de tots per tapar forats de la seva incapacitat de practicar en l'estat central hiperinflat de funcionariat, les retallades que ha obligat a practicat a les Comunitats aut`nomes en sanitat i educació. La creació de treball precari i mig-mileurista, la gran aportació del PP a la sortida de la crisi acaba de rematar una situació de dèficit desbocat de la Seguretat Social. Els que som pensionistes hauríem de començar a preocupar-nos per la pròxima insolvència d'Espanya./
L'Estat té acumulats una cinquantena de conflictes amb la Generalitat on es vulneren decisions preses per majoria al Parlament de Catalunya beneficioses per la majoria social i el món de la petita i mitjana empresa: un grup de lleis del camp econòmic, un altre de drets individuals i socials, un altre de temes culturals, un altre de mediambiental, un altre demarc democràtic de les administracions, un altre de sobirania política. De fet, el Govern del PP està aplicant l'article 155 de la Constitució que suspèn l'autonomia de Catalunya./
Ha arribat el juny, època d'examens. Vostès diran si l'Estat aprova cap assignatura d'aquestes. Crec que lamentablement tot es mou enre el deficient i el molt deficient. I amb l'afegit que la maldat de l'alumne fa que posi obstacles a qui pren mesures i tindria possibilitat d'aprovar com Catalunya. No es preocupin, però, si són seguidors d'algun dels alumnes que donen suport a aquestes actuacions: les eleccions del 25 de juny no seran un examen seriós. Són un tongo; i guanyaran els de sempre. Així que calma i a fer de Rajoy: asseguts contemplant com passa el cadàver. No de l'enemic, sinó el propi.
Publicat fa poc a Economia Digital
