Exageració i servei a ‘la unidad’: la secretària judicial del 20S

La secretària judicial que va escorcollar la conselleria d’Economia el 20S ha testificat avui al judici del procés amb un objectiu clar: la venjança, l’escarni i el servei a la ‘unidad de España’. Si no és així, no s’entén la seva declaració avui. Amb tota mena de floritures, efectes especials i exageracions de tot tipus, ha explicat les seves vivències aquell dia. Que si va escoltar algun soroll fort, que si ve veure gent amb la cara “esclafada” a la porta de la conselleria, que si des de dins escoltava el “tumult” (una paraula que sap que perfectament va contribuir a l’empresonament de Sànchez i Cuixart per sedició), que si va pujar al terrat de la conselleria i va veure un “mar de gent”, que si va acabar sortint per un teatre adjacent a la conselleria havent-se de despenjar d’un mur i va haver-ho de fer corrents perquè els manifestants estaven molt a prop, que si la gent corejava “no sortiran”, que si va estar “hores” incomunicada… Montserrat del Toro s’hi ha recreat, i hi ha posat més pa que formatge. Prova d’això és que ha anat més enllà que en una declaració que va fer un mes després del 20S, i ha dit que li va semblar sentir Forcadell amb un megàfon. De moment, és l’única dels 40.000 allí que la va sentir. Per cert, Van den Eynde, l’adovat defensor, li ha preguntat si és molt assídua a groups de Facebook a favor de la unitat d’Espanya. Marchena no ha acceptat la pregunta. La jornada al Suprem per la tarda ha transcorregut amb una sèrie de petits empresaris que asseguraven haver fet tractes amb la Generalitat, però sense consumar-los, o bé sense cobrar un duro si ho havien fet. Interessant és que Puigdemont i Junqueras van assistir a una reunió amb desenvolupadors informàtics on van explorar la possibilitat d’un referèndum electrònic. Tots els esforços per donar la paraula a la gent i més es van fer. Paral•lelament, un membre de l’acusació popular, és a dir, dels ultres de Vox, campava lliure pel Parlament Europeu per un acte autoritzat per la cambra. Aquesta és la democràcia europea.