Ens els darrers mesos a Euskal Herria els gestos i els fets van a ritme de formula 1; moviments de tota mena acaben obrint la porta de l’esperança, primer l’esperança de la pau definitiva i després la tornada de les llibertats democràtiques.
Gestos com la decisió de l’esquerra abertzale d’assumir únicament les vies polítiques per aconseguir les seves fites han descol•locat al mateix Ministeri d’Interior i al totpoderós Rubalcaba.
Però una nova decisió dels abertzales ens ha cridat molt l’atenció, “els abertzales emplacen a EA i Aralar a no desaprofitar les oportunitats d’aconseguir un acord pel canvi a Nafarroa.” De fer-se realitat aquesta unitat independentista les coses podrien començar a canviar d’una manera molt ràpida. Els independentistes podrien convertir-se en la força decisiva i això comporta molts nervis a casa dels espanyols i dels seus col•laboradors.
El que no va ser possible a Catalunya, serà possible a Euskal Herria? Esperem que ells ho aconsegueixin. Això seria una lliçó pel nostre país i una prova del greu error fet entre les diferents forces independentistes del nostre país.
A tall d’exemple de com els moviments a Euskal Herria provoquen els nervis a Espanya és la notícia del diari Marca contra els jugadors de la Reial Societat que s’han adherit a la manifestació en suport dels presos bascos.
M’agradaria trobar jugadors catalans compromesos de veritat per aquest petit país nostre.
