Edició 2374

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 24 de gener del 2025
Edició 2374

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 24 de gener del 2025

Europa: fer els deures

|

- Publicitat -

El debat econòmic a la premsa d’aquest país és especular sobre el dia que Espanya serà rescatada totalment per la troica. Això, sense reconèixer que des que el sistema financer espanyol va rebre l’ajuda europea els homes de negre freqüenten Madrid i els comptes de Mariano Rajoy no s’aproven si Brussel·les no hi dóna el vistiplau. El debat sobre el futur d’Espanya dins de la Unió Europea (UE) és més profund que els titulars periodístics, sobretot entenent que la cultura política d’aquest país ha jugat una mala passada a l’estratègia del Govern central a l’hora d’afrontar els reptes: el tactisme electoral s’ha imposat a la planificació a llarg termini i el programa de reformes de Rajoy ha fracassat, de moment, per la poca credibilitat que han generat les seves entregues per fascicles cada divendres després del consell de Ministres.

Publicitat

Fa pocs dies vaig estar a Eslovènia, país que sobreviu el temporal amb un preu del bo del tresor més car que l’espanyol, al 8%, i un creixement negatiu del PIB des de fa quatre anys. Un país, però, que es mira des de la distància el ball de bastons entre els grans líders polítics, allargant la mà a Rússia quan cal –“tenen molts diners per invertir”, explicaven al Parlament– i fent costat a l’entrada de Croàcia aquest 2013, més que res per mantenir cordials les relacions de veïnatge, sempre complicades als Balcans. Mentre els polítics espanyols s’entesten a marcar el paquet davant de l’opinió pública, vaig quedar encantat de la manera com els socialistes eslovens enfocaven la crisi. Alenka Bratusek (PS), presidenta de la comissió de Finances Públiques de l’Assemblea Nacional (AN) puntualitzava: “Estic d’acord amb els Eurobons perquè tindríem el crèdit més barat, però abans que res hem de tenir les finances públiques sanejades”. Ara que la recepta socialdemòcrata a la crisi està poc de moda a Europa –per molt que el paquet d’ajudes d’Obama a l’inici del crac no va anar gens malament al sector bancari nord-americà– és bo escoltar algunes veus que, tot i no ser líders d’opinió a Brussel·les, poden mirar l’actualitat amb ulls més crítics i lluny dels focus mediàtics que obliguen a parlar a cop de titular.

En definitiva, els socialistes eslovens s’apunten al carro de fer els deures abans de plantar cara les polítiques d’austeritat defensades pel Bundesbank. No és per menys, tenint en compte que els tres principals bancs eslovens (Abanka, NKBM i NLB) són públics i, amb la crisi, la reforma del sistema bancari està sobre la taula de l’AN, ara que l’Estat ja no pot arrossegar tanta musculatura financera. De fet, sanejar l’economia vol dir, pel PS eslovè, afrontar també la reforma de les pensions i la Seguretat Social, debats que segurament a Espanya seran motiu de casus belli entre socialistes i populars al Congrés dels Diputats. Ara mateix, la recepta de la Comissió Europea (CE) tampoc s’allunya gaire, per no dir gens, de la manera com Bratusek dissenyava el full de ruta del socialisme eslovè: les polítiques expansives, que ja han triomfat en alguns països nòrdics, no es poden aplicar en països que no hagin sanejat la seva economia i garanteixin el retorn del seu deute. Al final, és el compte de la vella: no em deixen si no garanteixo la capacitat de retorn, la meva solvència.

Més enllà de comparar realitats potser massa distants (l’espanyola i l’eslovena), m’agradaria ressaltar l’exercici de responsabilitat que el PS eslovè ha fet, si més no, davant d’aquest periodista català. Segurament, també a causa que el país no gaudeix d’un paper de lideratge dins de la UE (més aviat al contrari) els eslovens es poden afrontar la crisi essent més conscients de la necessitat del treball col·lectiu per tirar endavant; de la necessitat de posar sobre la taula d’una AN de 90 diputats els grans temes de país, tabús per alguns, i buscar les complicitats necessàries per tirar endavant un país del qual la seva estructura actual data de 1991.

Europa sortirà de la crisi tard o d’hora, però caldria que en sortir hagués après algunes lliçons. L’Europa que vull és aquella on el tactisme polític no s’imposa i s’oposa al progrés dels ciutadans; vull l’Europa on el polític posa l’interès general davant de l’electoral; vull una Europa que sàpiga escoltar i on flueixi el diàleg en pro del benefici col·lectiu. En definitiva, vull una Europa hipotètica on els ciutadans s’apropen a la política perquè aquesta, nascuda des de temps immemorials per gestionar la res pública, ha sabut redimir-se dels seus pecats. De la seva supèrbia. 

Publicitat

Opinió