Sembla que en temps de referèndums independentistes prohibits i d’avortaments perllongats de l’Estatut (això que els que el persegueixen diuen que no hi estan d’acord, amb l’avortament), que és i que no volen que sigui, no es pot reflexionar sobre altres temes, que si ho mires bé, estan estretament relacionats. Record que em va costar molt distingir les persones d’un pensament o altre, igualment que també em va costar entendre sota quina ideologia m’havien educat. Avui tampoc no sé si ho acab de comprendre, l’únic que tenc clar és que la diferència entre dretes i esquerres, a vegades només la separa un paper de fumar, i a vegades, un profund abisme. Després s’ha inventat un centre, que crec que no existeix, sinó que és, o bé una dreta moderada o bé una esquerra aigualida.
Però anem per feina, pretenc explicar el concepte de dretes i d’esquerres d’una manera planera, sense recórrer a diccionaris ni enciclopèdies ni a cites de personalitats, sinó solament al concepte al qual he arribat a partir de l’experiència. Una manera de definir aquestes dues paraules és definir-les dient com són els uns o les altres amb una sola paraula: ser de dretes és ser conservador i ser d’esquerres és ser progressista. Però ni una paraula ni l’altra defineixen clarament el concepte, perquè tothom té alguna cosa de conservador i tothom té alguna idea, pensament, desig, etc. de progressista. Per tant, he de seguir reflexionant i pensant: els d’esquerres estan a favor del divorci, de l’avortament, de la investigació amb cèl•lules mare, etc., i sembla que els de dretes, en principi, no hi estan a favor; però tots sabem que no és així, perquè hi ha gent de dretes que fins i tot aconsegueix nul•litats matrimonials eclesials, varen ser els primers que varen anar a avortar a Londres, a Amsterdam o a altres parts, i s’aprofitaran dels avanços de la ciència com la resta. Els de dretes sembla que deixen assessorar-se i segueixen les normes de la jerarquia eclesiàstica, en canvi els d’esquerres haurien de ser laics, però no ho són, només els falta anar davall el pal•li (la majoria passa per les cases grans quan van a convertir-se en pols o cendra). Per tant, els de dretes fan el que els convé quant a assumptes eclesiàstics o religiosos, per exemple, segueixen les directrius de la Conferència Episcopal en el fet de no admetre que dues persones del mateix sexe es puguin unir en matrimoni (i que el resultat de la unió es digui matrimoni) o puguin adoptar fills, però, en canvi, no solen seguir les directrius papals o cardenalícies a l’hora de realitzar l’acte sexual només per tenir descendència i usen, si cal, els preservatius; per tant, per aquí tampoc no arribam a distingir les dretes de les esquerres.
La dreta sol tenir la tendència a privatitzar els serveis públics, però l’esquerra també ho fa; la dreta viu immersa i com a peix dins l’aigua en el capitalisme, i l’esquerra?, doncs sembla que també, ja que no canvia el sistema quan governa. La dreta és partidària del neoliberalisme, el déu del qual és el mercat, i que té la propensió a fer caure la humanitat en una terrible crisi com l’actual, la que estam pagant els treballadors, els petits empresaris, els petits autònoms i els aturats, i, tant l’esquerra com la dreta, volen sortir-ne sense canviar el sistema que ens ha abocat a tanta misèria. La dreta sempre sol dir que baixa els imposts (en sol baixar uns que són evidents i en puja uns altres més dissimulats) i l’esquerra sol pujar els imposts per dedicar-los a necessitats socials. La dreta diu que baixa els imposts perquè crea més riquesa i desapareixen les necessitats socials, cosa que no és veritat, ja que sol hipotecar el futur. A les tertúlies actuals, tota la gent de dretes s’omple la boca amb els guanys obtinguts en temps d’Aznar, però no n’hi ha cap que digui que la terrible crisi actual es va cuinar amb el sistema que va seguir el govern de l’expresident. Quant als sous que cobren els polítics que es diuen de dretes i els que es diuen d’esquerres solen ser semblants, per tant, per aquí tampoc no els distingim. Els de dretes no admeten que el poble exerceixi el dret a decidir, cas d’Arenys de Munt, però molts d’esquerres, tampoc.
Això podria continuar fins a l’infinit, però no voldria acabar la reflexió en aquest article sense deixar alguna cosa clara quant a la definició de dretes i d’esquerres, perquè cadascú tengués una idea per saber si té una orientació o l’altra. Per tant, disposa’t a desvetllar el secret, prepara’t per saber d’una vegada si ets d’esquerres o de dretes. Això ho trobaràs en el proper i últim paràgraf.
¿Ets una persona que saps què has de fer, saps què vols fer, saps quin camí has de seguir, coneixes quines coses t’agraden i actues lliurement amb els límits necessaris per no coartar la llibertat dels altres i admets que la resta de la humanitat pensi de manera totalment diferent, actuï com li doni la gana, sempre que no et privin de la teva llibertat i estàs disposat a cedir en alguna cosa perquè la majoria ho vol d’una altra manera? Si ets així, tens moltes probabilitats de ser d’esquerres. Si, en canvi, se’t pot fer aquesta pregunta: ¿Ets una persona que saps què has de fer, saps què vols fer, saps quin camí has de seguir, coneixes quines coses t’agraden i actues lliurement, però tenint en compte que hi ha certes coses, que tu magnifiques i eleves a una categoria suprema, moralment parlant, que no consents que els altres les puguin fer si tu creus que estan mal fetes? ¿Si gent que s’ha atorgat poders d’un altre món o que té poder terrenal diu que alguna cosa està mal feta, tu t’ho creus i no permets que això es faci, encara que no es perjudiqui ningú? Si ets més o manco així, tens moltes probabilitats de ser de dretes. I si decideixes tot el contrari al que he afirmat, no hi tenc cap inconvenient.
