Tots sabem què passa quan el que diu el títol, ocorre entre dues o més persones. Si són lliures, la persona no estimada a qui es vol humiliar deixarà de tenir relacions amb la persona humiliadora i que segurament t'odia, si hi ha lligams legals entre elles, aquests lligams s'hauran de rompre d'una manera o d'una altra. Quan els lligams legals ho impedeixen és que es viu en un règim que fa que hi hagi amos i esclaus. Això es complica quan és una part d'un poble la que se sent no estimada i humiliada per part d'un grup de persones importants, més si aquestes formen part o són les governants de tot un territori. Si aquesta part del poble resulta que té unes característiques identitàries diferents a les dels governants, i si aquests volen impedir que rompis les relacions existents, això fa pensar que o bé no es viu en una democràcia, o bé es viu de manera colonitzada. El que és segur és que ningú no desitja viure en un lloc on se l'humilia, on se'l menysprea i on se l'odia.
Ara comença a sentir-se a dir que si a Espanya hi ha eleccions properament, podrien governar els representants del PP, juntament amb els “Cs” i amb un partit que es fa dir “Vox”. Doncs, vosaltres mateixos direu si no hi ha odi suficient en aquesta frase pronunciada per un dels seus principals dirigents, i si no se l'hauria de jutjar per incitació a l'odi, però això són figues d'un altre paner, si tenen la justícia de la seva part. Santiago Abascal, president de Vox, va dir: “Primero llenaremos las urnas de votos y luego las cunetas de independentistas.” Com si els independentistes no haguessin omplert de vots les urnes, que un govern no demòcrata els volia robar. I aquesta frase no és incitació a l'odi?
Un altre exemple que demostra que la gent colonitzada mai no té els mateixos drets que els colonitzadors. L'escriptora i periodista Núria Cadenes va acudir a un centre de salut públic on la doctora li va exigir que li parlàs en castellà, com que ella va insistir a parlar en valencià, el seu dialecte, la doctora va acabar la visita dient-li que demanàs hora per més endavant amb algun metge que entengués el valencià. Segurament l'entenia però no va consentir que no se sotmetés a les seves normes colonitzadores. Allò que abans he dit que totes aquestes faltes comeses pels colonitzadors no són vistes com a tals per la justícia colonial, perquè resulta que la mateixa doctora, un mes i mig abans havia tengut com a pacient Lorena Fababú, i varen tenir un intercanvi similar. Lorena va parlar en valencià, la doctora li va exigir que ho fes en castellà, quan la pacient ili va indicar que tenia dret a parlar en valencià, ella, la doctora, li va indicar que demanàs una altra cita i un altre metge. Ni les autoritats ni la justícia colonial fan res perquè es corregeixin els intents de privar dels seus drets la gent que habita la colònia.
Sobre el mateix tema vos puc contar que una dependenta que treballa en el centre comercial Portal de la Marina d'Ondara (Alacant), a l'hora de cobrar una peça de roba a una parella de turistes, ho va fer en valencià. Un membre de la parella li va contestar: “Mira bonita, si me hablas en japonés no te voy a entender nunca“. I aquí va començar el sermó corresponent, el sermò causat per l'adoctrinament, aquell adoctrinament que diuen que només han fet els independentistes. Que parlar-los en valencià era una falta de respecte, i va ser capaç de dir-li que “su lengua no tiene por qué ser otra que no sea el español que para eso estamos en España y si no te gusta te vas y trabajas en otro país y aprendes a hablar en su propio idioma“. Es pot entendre perquè hi ha molta gent que no se sent ni vol ser espanyola, perquè no vol viure colonitzada ni sotmesa a lleis, constitucions ni a colonitzadors. Ja sé que n'hi ha molts que diran que no vivim a cap colònia, colònia en el seu sentit estricte, i jo hi estic d'acord, no hi hauríem de viure, però el que no se'm pot dir és que no rebem un tractament colonial. Totes aquestes anècdotes, i les que no succeeixen, perquè ja hem après la submissió són les que aconsegueixen que l'independentisme augmenti i si el canvi no és dràstic, de cada dia hi haurà més gent que no consentirà a viure submisa i sotmesa. Repetesc, una relació entre persones i entre pobles, es vol rompre quan una de les parts no se sent respectada, ni estimada, i encara més si se sent humiliada. Voleu un exemple positiu i que reflecteix una mica l'acabament de l'article? Aquí el teniu, és un twit o una piulada de Bahoma Hierbabuena, escrit l'1 d'octubre d'enguany que diu el següent: “Hace un año estaba tomando un café cuando vi las primeras cargas en TV. Todo esto no iba conmigo y en ese momento me sentí agredida. Solo llevaba unos meses en Catalunya y decidí dos cosas: ir al colegio más próximo y quedarme aquí. Y aquí estoy.” I en una altra piulada ho acaba d'explicar: “A mi no me han adoctrinado catalanes. Me convencieron los policías pegando a ciudadanos, el Rey aprobándolo, ministros mintiendo, Rajoy y Soraya vestidos con la bandera, los medios manipulando, Inés con su odio y los españoles cantando “¡A por ellos!”. Més clar…
