ETAPES CAP A LA LLIBERTAT (després del discurs de Mas)

En la mateixa tarda que el President Mas acaba de convocar eleccions dels del Parlament, unes reflexions telegràfiques sobre on som i els punts febles que tenim i que seran aprofitats pels enemics de la llibertat.
1.La independència ha passat en els darrers 10 anys de ser una opció minoritària en l’opinió pública i més minoritària en l’expressió política a ser una opció majoritària en la societat. Ha passat de ser patrimoni exclusiu de l’esquerra nacional a un patrimoni compartit per les bases electorals de quasi tots els partits del ventall català.
2. L’opinió majoritària a favor de la independència ha passat per primera vegada al carrer donant sentit a la més gran manifestació feta mai a Barcelona en democràcia.
3. Un cop garantida l’hegemonia en les consultes d’opinió i en les mobilitzacions, manquen dos aspectes essencials: l’hegemonia política i l’hegemonia social organitzada. La social necessita encara una enorme tasca que serà necessària els propers mesos i anys en els quals plataformes de gent amb voluntat d’innovació i canvi, intergeneracionals, pluripartidistes,  però compartint un programa regeneracionista i partidari d’establir les bases d’una nova democràcia social catalana, vagin desplaçant democràticament a totes les institucions i entitats de la societat civil als grups dirigents actuals, ancorats en el passat, en l’immobilisme, en el conservadorisme i l’unionisme. L’ANC i tots els partits que van donar suport a la manifestació tenen aquesta responsabilitat.
4. L’hegemonia política, només s’assolirà si els discursos oportuns del President Mas, que han estat aplaudits per molta gent, passen a ser programa polític nítid. La manifestació era per Catalunya nou Estat Europeu i això i un referèndum de ratificació són el mínim comú que han de contenir els programes dels partits que van ser a la manifestació i en pretenen treure ara fruits electorals. En aquest sentit, amb eleccions convocades, el bon treball fet fins ara per l’ANC, hauria de preservar-se quedat totalment fora de la contesa electoral, però en canvi seria comprensible que ara mateix en els properes dues setmanes fos el moviment que ha portat un milió i mig de gent al carrer el que posés sobre la taula un llistat de punts mínims perquè els partits es mullessin. I a partir d’aquí, esperar els resultats electorals per continuar mobilitzant en conseqüència.
Dit tot això, i encara que a Polònia vagin enterrar la Puta i la Ramoneta, només uns resultats extraordinaris de l’esquerra independentista (que sigui capaç de presentar-se unida o molt concentrada entorn a les sigles amb més possibilitats), evitaran que aquest nou procés gradualista de CiU d’obtenció d’estructures d’Estat, no s’eternitzi en dècades. La frase del President que ell s’aniria presentant fins a assolir aquest objectiu, pujoleja i em fa pudor de socarrim. Pujol 23 anys per assolir la plena autonomia, que no vaser. Quants en Mas per assolir un horitzó boirós d’estructures d’Estat?? El calendari per tant – encara que sigui a grans trets- ha de quedar definit si no es vol assistir a un nou capítol anomenat:”Estructura d’estat al cove”
Per tant, Esquerra Republicana, un cop més tindrà l’obligació i la responsabilitat de fer un bon paper en les properes eleccions per acompanyar, donar suport i si cal, superar les posicions de Mas.
Mas, des d’un punt de vista de legislatura ha fracassat: Va anar a les eleccions amb tres inputs: 1. La crisi era culpa del tripartit, el govern dels millors superaria el desgovern anterior. 2. Després d’haver-se carregat, amb un acte de traïció nacional i a esquenes del Parlament, el concert econòmic contingut en l’Estatut del 2005 en el pacte amb ZP, Ciu va portar en el programa, el pacte fiscal en la línia del Concert: Resultat, cop de porta de Rajoy. 3. La legislatura s’esgotaria amb el suport del PP a CiU a Catalunya;  i a canvi del suport de CiU al PP de Madrid. La victòria absoluta del PP a Madrid i els milions de persones al carrer li han desmuntat la tàctica.
Davant d’això cal reconèixer l’habilitat de Mas de posar-se a fer surf sobre el tsunami que s’ha engegat. Aplaudiments!. Ara bé la nova etapa, si és de veritat sobiranista necessita tenir unitat social i autoritat moral a Catalunya pels temps difícils que vindran, com ell mateix ha dit avui, per tant Mas té l’obligació de:
1, Si guanya cal tenir realment el govern dels millors i probablement el recomanable seria un govern de concentració que liderés el procés constituent, com el primer govern Tarradellas.
2. Ha de netejar a fons, per més dolorós i pròxim a l’entorn que sigui, l’equip dirigent de CiU de presumptes casos i responsables de corrupció: per decència ètica i per no deixar aquest flanc vulnerable a l’acció de l’Estat. Si no ho fa així, és obligació de l’esquerra nacional denunciar-ho.
3. Cal un pacte social amb les forces d’esquerres i representats socials. Sindicats i empresaris que situï en un marc estratègic els ajustos, retallades i reformes però també en quins àmbits es prioritzaran les redistribucions i les inversions a mesura que Catalunya a través de la sobirania recuperi el nivell d’ingressos que li pertoca per justícia. Mas no pot liderar una etapa sobiranista sense sortir de la política d’aquest darrers anys “MENOS DE LO MISMO”