Segur que si et pots posar en el lloc de qualsevol persona a la qual li estan robant totes les seves pertinences i que és acusada de lladre per part de les persones causants del robatori, podràs entendre el que vull explicar. Si ets capaç de posar-te en el cas d’una persona que és maltractada per una altra, físicament i psicològica, i que quan és vol aclarir el que passa és acusada d’assetjadora per la que no la deixava viure en pau, podràs entendre què li passa al parlant d’una llengua minoritzada com és el català, d’una llengua que li costa sobreviure en el lloc on va néixer, créixer i sofrir persecució hostil per part d’uns governants que la volien fer desaparèixer, quan aquests mateixos governants i els seus descendents acusen els patriotes catalanoparlants de voler eliminar la llengua espanyola, que és la que s’ha utilitzat per devorar la del poble que es vol esborrar.
El ministre espanyol d’Educació, el senyor Wert, ha continuat la seva croada a la colònia, contra la llengua catalana, considerada com el símbol de diferenciació del poble català, a partir de les ordres del propi partit, el Partit Popular o a partir de les ordres de la Fundació d’Aznar, la FAES. Si a les Illes no s’han conformat a deixar el català amb el 50% a l’escola, i han intentat reduir-lo fins al 33%, a València l’han esborrat del mapa per tot allà on han pogut i al Principat es conformen en principi a deixar-lo en un 75%, però amb la decisió completament colonial que una persona sola, una família sola, un alumne sol pot imposar a la resta de la classe el canvi de la programació per aconseguir disminuir l’ensenyament en català i augmentar l’ensenyament en espanyol, tractament que explica que els colonitzadors no considerin espanyola la llengua catalana, i en conseqüència són ells els que obliguen el poble català a no ser ni sentir-se espanyol. Per tant, el ministre ataca l’ensenyament en llengua catalana, i no tan sols no vol saber ni escoltar que el sistema educatiu català garanteix de totes maneres l’ensenyament de la llengua espanyola, sinó que com el que et buidava la casa i et deia lladre, ell intenta eliminar el català i et diu que tu ets el que ataques l’espanyol. Quan es pensa que ningú no l’escolta, diu que l’espanyol rep ara el mateix tracte persecutori que tenia el català en temps del dictador Franco, dictador al qual encara reten homenatge al mausoleu que va forçar a construir a uns innocents com si fossin esclaus.
Quasi totes aquestes decisions neixen a partir de grupuscles que, essent totalment minoritaris, actuen com a punta de llança i executen les ordres colonialistes del Govern de l’Estat. Són els que fan imposar que a l’escola es disminueixi l’ensenyament en català, són els que no poden consentir que en els edificis públics hi hagi estelades. És una cosa semblant al que ha passat a les Illes Balears, que com que tenen el Govern a les ordres de l’Estat colonitzador, han prohibit les senyeres; de les estelades, ni parlar-ne; aquí, a les Illes, han prohibit la senyera, la bandera que va dur a les Illes, el Rei En Jaume, la senyera que es troba gravada sobre la majoria d’edificis arquitectònics públics. Tenen els mateixos objectius, però arriben fins allà on poden, segons com respongui el poble.
Per al Principat han legislat que el català sigui un mèrit i no un requisit per a la carrera judicial; en canvi, a les Illes Balears han legislat que el català no sigui requisit per als funcionaris en general. Els seus objectius són molt clars: volen esborrar tots i cadascun dels senyals d’identitat. És per aquesta raó que actuen com sempre han actuat, amb molt poc seny; el que no saben és que la seva aportació haurà estat bàsica perquè el Principat aconsegueixi la independència. I una vegada s’hagi perdut aquella colònia, les restants espavilaran i també la voldran aconseguir.
